Antígona

ANTÍGONA
1. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
2. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh.
3. Antígona en el teatre català.
4. Salvador Espriu i les dues versions d’Antígona.
5. Estructura i personatges principals. La progressió dramàtica.
6. Característiques morals i polítiques de l’enfrontament Creont-Antígona.
7. Anàlisi i significació de lafigura del Lúcid Conseller.
8. Dissolució del destí i responsabilitat.
9. La pietat i el perdó. Significació d’Antígona en la postguerra espanyola.
10. L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona.
11. Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.
12. Antígona protagonista femenina. Paper de les dones a l’antiguitat clàssica.
13. Espriu i la llengua.
14.
1. El mite d’Antígonaen l’antiguitat clàssica.
L’ Antígona de Sòfocles ha estat una de les tragèdies gregues més traduïdes, posades en escena, interpretades i reescrites, en totes les llengües de cultura.
Antígona, filla d’Èdip, rei de Tebes, ha vist morir els seus dos germans Etèocles i Polinices l’un per la mà de l’altre, en una guerra civil que ha acabat donant el poder al seu oncle matern Creont; com queEtèocles defensava la ciutat i Polinices, exiliat, l’atacava, el nou sobirà ha decretat que el primer rebi honors fúnebres i el cos del segon sigui abandonat a voltors i gossos. Antígona no ho pot suportar i desafia el decret de Creont mirant de cobrir amb una mica de terra el cadàver de Polinices. La inflexible convicció de la noia que ambdós germans han de ser tractats igual, que ara que són morts hade ser restituïda la igualtat entre els dos, duu Creont a la crispada i injusta decisió de condemnar-la a morir.
2. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh.
L’ Antígona de Sòfocles ha estat una de les tragèdies gregues més traduïdes, posades en escena, interpretades i reescrites, en totes les llengües de cultura.
L’Antígona francesa de Jean Anouilh s’estrena el 1944 enplena ocupació nazi de París, però no es pot publicar fins a 1946, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i alliberat el territori francès. No és probable que aquesta obra influís en la d’Espriu perquè ell mateix confessa en el pròleg que no l’ha llegida. Cal descartar aquesta influència perquè Espriu escriu la seva el 1939.
L’Antígona alemanya de Bertolt Brecht es publica el 1947 is’estrena el 1948. No pot haver-hi influències en l’Antígona espriuana de 1939 però sí en les posteriors de 1955 i 1967. Brecht situa l’acció al Berlin de 1945 de manera que la coincidència entre l’obra d’Espriu i la de Brecht és evident. Espriu revisa el text el 1963, té a l’abast l’obra de l’autor alemany i sí que l’influencia; els canvis realitzats per Espriu en la dècada dels seixanta imprimeixen al’obra una certa modernitat que no tenia el text inicial.
Amb tot, el segell original i la concepció pessimista del món que té l’autor català és el que pesa en la seva Antígona, que esdevé una mirada aclaparada davant l’horror de la destrucció, el dolor i el panorama desolador de després d’una guerra.
3. Antígona en el teatre català.
La repressió cultural sota la dictadura franquista afectaespecíficament el teatre perquè s’escriu per ser representat, necessita el contacte directe amb el públic; és un mitjà de comunicació de masses i això el fa susceptible d’exercir una certa influència en l’opinió pública. El seu caràcter de transmissor d’idees és el que fa que el teatre es consideri especialment perillós i que se’n prohibeixin les representacions o bé s’intenti dirigir el producteque s’ha d’exhibir als teatres.
Els primers anys de la postguerra la prohibició de representar obres en català és total, molt autors castellans progressistes estan censurats i es controles també les propostes d’autors estrangers. Cap a 1946 s’autoritzen les primeres representacions en català d’autors costumistes i populars, només s’accepten obres considerades inofensives, d’entreteniment,...