Antígona

TREBALL ANTÍGONA
SALVADOR ESPRIU


















Nom: Krcho Sospedra, Melany
Curs: 1r D
Assignatura: Literatura Catalana








1. Fes un resum de cada una de les parts de la tragèdia.


Antígona de Salvador Espriu es una obra teatral basada en el mite grec d’Antígona publicada el 1955. Com és costum, la obra és dividida en tres parts o actes,presentades abans per un pròleg. En aquest, Salvador ens presenta un personatge, que després no apareixerà més a l’obra, per ajudar a situar-nos, presentant la història i la relació dels personatges.


El primer acte ocorre des del interior del palau de Tebes. La guerra estava a punt de iniciar-se. A palau, les dones es lamenten i estan atemorides, i aquesta por anirà calant a tota la població.Antígona intenta parlar amb Polinices i Etèocles perquè entrin en raó i aturin la guerra, però finalment es dóna per vençuda. El conseller Creont encara aviva més la situació i anima a Etèocles a que lluiti amb el seu germà, perquè sinó el titllaran de covard. Finalment Etèocles decideix lluitar-hi, i la guerra acabarà amb la mort dels dos germans.
Ismene, que veu el que ha passat, porta la notícia apalau i a totes les dones de Tebes. Eumolp aleshores anuncia que a partir d’aquell moment Creont serà el rei i el seu consell serà llei. Creont dicta la seva llei sobre els cossos dels dos germans. Antígona, Ismene, altres dones i Eumolp preguen pel cos de Polinices, que serà penjat fora de ciutat i menjat pels voltors. Aquest primer acte finalitza amb un cor, quatre veus anònimes, i les veusd’Astimedusa, Ismene i Euriganeia. Amb aquestes veus i una petita intervenció de Creont, Espriu dona a entendre el rerefons d’aquesta història, la Guerra civil espanyola.


L’espai del segon acte és als voltants de Tebes en una nit de tempesta. Eumolp fa anar l’endeví, Tirèsies, fins al lloc on es troba el cos de Polinices i allà l’intenta convèncer perquè dissuadeixi Antígona de la seva voluntatd’enterrar el cos del seu germà. En l’escena també apareixen Antígona, Ismene i Euriganeia. Encara que Tirèsies ho intenta, no pot fer res per convèncer Antígona. Davant la gran fermesa de la princesa, Eumolp decideix fer-li costat i quedar-s’hi a ajudar-la. Ismene i Euriganeia retornen a palau juntament amb Tirèsies. Aquest intenta que Creont no segueixi la seva llei, que es tan injusta i tancruel. Antígona finalment es descoberta pels guàrdies, però no fa cap intent d’escapar ni fugir, malgrat el prec d’Eumolp, que li prega que es salvi.


En aquest acte, Eumolp esdevé el contrapunt dels personatges i un personatge clau en l’obra. Aquest, decideix acompanyar Antígona en el seu acte de enterrar al seu germà perquè es sent agraït perquè ella es l’única que ha fet les coses bé il’unica que l’ha tingut en compte. Així, ens donem compte de que aquest personatge no és altre que l’alter ego del propi Espriu, que també diu les veritats, que s’entristeix per tot el que està veient i que s’acaba sacrificant pel seu poble.


El tercer acte torna a transcórrer a palau. En aquest Creont està despatxant afers del govern amb els seus consellers. Apareix a l’obra un nou personatge,el conseller lúcid, que no apareix a l’obra de Sòfocles. Aquest personatge, paregut a Eumolp, posa de manifest la part més fosca de les intencions de l’ésser humà. Creont comença a veure els primers problemes com a rei, la solitud del poder, que comparteix també Eurídice, la seva dona. Comença a tenir problemes amb Tirèsias ja que aquest pronostica i li adverteix el mal que patirà la ciutat si nodona un enterrament digne tal com mana la tradició al cos de Polinices. A més, un missatger informa que Creont ha creat una dolenta impressió a la gent del poble i que estan al costat d’Antígona i Eumolp, que ara son portats pels guàrdies cap a palau. Antígona i Creont parlen, amb intervencions de Tirèsias, Eurídice i Ismene. Finalment Antígona és condemnada i marxa cap al seu destí...