antologia de joan fuster

 JOAN FUSTER




TREBALL: ANTOLOGIA DE JOAN FUSTER
ANTOLOGIA DE JOAN FUSTER


1. Introducció a l’autor i el responsable de l’edició.

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal,l'assaig històric “Nosaltres, els valencians” el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. Està considerat l'assagista en català més important del segle XX.
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després dela Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana, convertint-se en una figura clau en el valencianisme.

Responsable de l’edició: Vicent Terol i Calabuig és llicenciat enFilosofia i Lletres per la Universitat d’Alacant. Ha treballat con a professor de llengua i literatura en diversos IES del País Valencià i per a diferents administracions autonòmiques o estatals en l’actualització lingüística del seu funcionariat. Actualment, és director del CPFPA sant Carles, d’Ontinyent.
Ha publicat articles en “El Punt” i en diferents mitjans locals i comarcals (2000-2004); elllibre”Homenatge a la República” (2002), i un treball sobre l’escultura d’Antoni Miró a la plaça del 25 d’Abril de Gandia, dins “Antoni Miró. 25 d’Abril 1707 (2007). En el monogràfic sobre Joan Fuster, de la revista “Eines” (núm. 17), ha publicat el treball de sociolingüística “Panoràmica de l’ús social de la llengua catalana”.










2. Estructura de l’obra de Joan Fuster.

L'obra deFuster aconsegueix la política, la literatura, l'artístic i ho humanista. Ha sigut el gran pensador i teoritzador del "fet valencià", o de la complexa situació dels originàriament catalanoparlants sotmesos a la creixent influència del castellà. El seu estil és clar, afable, net, no desproveït en ocasions d'una certa ironia. L'obra de Fuster és un exemple de contingut profund, expressió fàcil iclaredat expositiva.



3. Resum de tots els articles.

Un país sense política(25-29)
País Valencià, una singularitat amarga
En primer lloc, l'autor esmenta que en la polèmica, els casos més habituals dels quals es parlen són Catalunya, els bascos... I, altres matisos del castellà com l'andalús. Però mai es parla del cas del valencià, ni tampoc del de les Illes. A continuació, a travésd'arguments referits a la literatura catalana, esmenta que autors, fins i tot sent valencians, escriuen en castellà. Finalment, l'autor critica que els valencians són el buit d'Espanya.
Destinat (sobretot) a valencians (31-35)
Països Catalans: entre el problema i el programa
En aquest fragment, l’autor esmenta que el concepte de i les seves implicacions polítiques, han estat objecte de polèmiques ide reticències sense precedents. Mentre que el Catalunya havia burgesia, a València i les Illes no. Aleshores, > resultava una simple invocació retòrica. De la banda del País Valencià i de les Illes, la resposta nacionalista era tan feble, que tampoc no se'n podia esperar sinó afirmacions radicals minoritàries.
Indagacions i propostes (Pág. 69)
Diaris 1958
Divendres, 29 agost. Sueca
Enaquest fragment, l'autor esmenta que l'autoritat en lloc d'aportar arguments emprenem mordasses. A més, aquestes persones que tenen el poder de governar fan callar al poble ja que és més fàcil discutir i refutar tot i saber que no tenen raó i se senten tranquils quan redueixen el silenci. La societat cansada de mentides, no fa cas del que diu l'autoritat, però sempre es filtra alguna cosa que...