Antropologia Social

EL ROL DE L’ANTROPOLOGIA PEDAGÒGICA EN LES SOCIETATS CONTEMPORÀNIES


Per entendre el rol de l’antropologia pedagògica en les societats contemporànies faré un breu repàs de la història de l’antropologia, identificant els autors i conceptes clau.
La investigació de l’antropologia pedagògica al llarg del temps segueix dos trajectòries diferents però complementàries: l’antropologiafilosòfica i l’antropologia cultural.
L’antropologia de l’educació que comença de l’antropologia filosòfica parla sobre l’ésser humà com a educable i educand. Mentre que l’antropologia de l’educació que parteix de l’antropologia cultural, es pregunta cóm s’eduquen els éssers humans en una cultura concreta, és a dir, com la civilització es transmet d’unes civilitzacions a altres.L’antropologia pedagògica, doncs, deixa pas a l’antropologia de l’educació. Segons Fullat, l’home és, fonamentalment, educació; sense educació no hi ha humanitat.
L’antropologia i l’educació van lligades ja, des de final del segle XIX. En aquesta etapa apareixen autors tant importants com: Chamberlain, Barnes, Stevenson, entre d’altres...
La disciplina d’antropologia de l’educació comença aconsolidar-se a principis de segle amb les aportacions de George D. Spindler i s’especialitza uns anys després amb la figura de Margared Meat.
L’objectiu principal de l’antropologia de l’educació és investigar les relacions i comunicacions interculturals, la convivència i la transformació dels models de relació socioeducativa, la immigració i l’educació en valors. Aquí surten alguns conceptes clausque analitzaré tot seguit:
Migració: Migrar, deixar el territori natal per residir temporal o permanentment en un altre, forma part del comportament natural de les societats humanes, així com de l’espècie animal. Les migracions són un fenomen present al llarg de tota la història de la humanitat. L’arribada de persones de diferents llocs del món genera inevitablement la trobada de diferentsmaneres de ser, d’adaptar-se, d’organitzar-se i entendre el món.
Tot això fa que en una regió acabin sorgint noves cultures i persones amb identitats ben diferents.
Educació en valors: D’altra banda, referent a l’educació en valors crec que l’educació és la base per una bona convivència entre les persones i així crear un bon vincle entre els pobles.
Una educació interculturalcontribueix a una cohesió social, a una lluita contra les desigualtats, el racisme i la discriminació.
L’educació intercultural és una eina fonamental per treballar aspectes tan importants com la formació en valors, la convivència i el respecte a la diversitat.
Per tant, l’aprenentatge de la convivència és un a condició per ser capaç de socialitzar-se harmònicament en un entorn i és també unaprenentatge bàsic per tal de construir unes bones relacions interculturals.
Cultura: Com a cultura, antropològicament entenem un sistema de creences, valors, costums i conductes entre membres d’una societat.

Des d’aquesta perspectiva, tot home i tota dona forma part d’un àmbit cultural pel simple fet de ser ésser humans i viure en societat. Seguint aquesta concepció de cultura, Xavier Besalú(2002) desglossa les característiques més importants del concepte de cultura:


• La cultura s’aprèn mitjançant el procés de socialització. Per tant no respon a cap herència genètica.


• La cultura no és estàtica. En tant que complex mecanisme d’adaptació al medi, quan el medi és dinàmic, la cultura també canvia.


• Cada individu té una versió subjectiva i particular de l’àmbitcultural al que pertany. Quan pretenem projectar una cultura en algun membre que la composa, difícilment trobarem una persona que respongui a tots i cadascun dels atributs que defineixin aquella cultura.

Lévi-Strauss va desplaçar la cultura cap a l’anàlisi de grups, les relacions socials i l’estructura social. Segons aquest autor, el conceptes de raça i ètnia estan molt lligats al de...