Apuntes Historia Economica

HISTÒRIA ECONÒMICA I SOCIAL TEMA 2

Introducció
La Història Econòmica i Social és la ciència que estudia i analitza el passat per tal d’entendre com canvien les societats, en aquest cas, econòmicament, i quines són les estratègies que utilitzem les persones per poder satisfer les nostres necessitats i desitjos. I els estudiosos han arribat a la conclusió que hi ha bàsicament tres estratègies omaneres amb les quals podem assolir els nostres interessos i aconseguir allò que volem: La via del comerç o l’intercanvi. La via de la producció. I la via jurídico-política, que és i ha estat al llarg de la història la més utilitzada.

1. La via del comerç
Hi ha dos factors claus que determinen el funcionament del comerç: - L’oferta, que és tot allò que s’ofereix. - I la demanda, que és totallò que es vol. I en aquest joc d’oferta i demanda és l’oferta aquella que origina la seva pròpia demanda, ja que abans que ningú pugui desitjar assolir alguna cosa o aconseguir algun producte, ha d’existir prèviament dit producte.

I com funcionen aquests dos factors? 1. La demanda està regida per un defecte que tenim els humans i és que com més tenim una cosa, menys valor li donem, i aixòcomportarà que el valor d’un producte disminuirà segons augmenti la seva consumició. Aplicat materialment, significa que, com més demanda hi ha, més alts són els preus dels productes oferts; mentre que, com menys demanda hi ha, més baixos són dits preus.

Consum Valor

Així, coneixent les utilitats marginals, és a dir, els interessos, les prioritats i els diners
1

HISTÒRIA ECONÒMICA I SOCIALTEMA 2

Mireia Betriu

que els demandants estan disposats a pagar pel producte ofert, les empreses poden establir els preus de dits productes de manera que els ciutadans en comprin la major quantitat possible. UM = P – V Utilitat Marginal = Preu - Valor

2. L’oferta té un comportament contrari al de la demanda, ja que està regida pel que es coneix com la Llei de Rendiments Decreixents,formulada per D. Ricardo, la qual estableix que en una corba d’oferta si augmenta la quantitat de producció, augmenta el cost del producte, és a dir, que l’ofertant puja el cost a mesura que augmenta la quantitat oferta. Però aquesta llei de l’oferta no és tan inflexible com la de la demanda, és a dir, que aquest augment de la producció no sempre comportarà un creixement del cost; sinó que, en un momentpuntual, es poden produir el que es coneix com estalvis d’escala, és a dir, que segueixi augmentant l’escala de producció, però que es redueixi el cos unitari, el cost de la unitat del producte ofert.
Això no és sempre així.

CORVA
 D'OFERTA
1000 500
(cost) euros

0
1 5 20 100 200
Rellotges (unitats)


  1
  5
  20
  100
  200
 

CU
  5
  2
  3
  5  3
 

Tanmateix, sempre s’acaba esgotant aquest moment d’estalvis d’escala i tornant als rendiments decreixents per tres raons fonamentals: En primer lloc, perquè, com molt bé defensa la Llei de costos fixes, en tot sistema productiu hi ha un cost fix i un cost variable, i qualsevol cos fix és susceptible, al mateix temps, de convertir-se en un cost variable. Per exemple, en una classepodríem anar augmentant el nombre d’alumnes assistents sense haver d’augmentar els costs gastats en els recursos emprats per donar dita classe (llum, guix, professors...). Però arribarà un moment en què es sobrepassarà el límit d’alumnes que pot contenir la classe, i llavors serà necessari tornar a sumar més costos (una nova aula per encabir els nous alumnes que no caben en l’anterior, un segonprofessor, una altra llum oberta, un altre guix...). En segon lloc, perquè, com defensa la Llei de recursos escassos, si s’augmenta progressivament l’escala de producció fins a límits excessius, qualsevol bé o servei és susceptible de tornar-se escàs i esgotar-se.

2

HISTÒRIA ECONÒMICA I SOCIAL TEMA 2

Mireia Betriu

Un exemple és el cas de l’aigua dolça que durant bona part de la història...