Apuntes segunda guerra mundial

TEMA 1: ANTIC RÈGIM I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL​
.
 

1. ​
ANTIC RÈGIM​
.

El terme Antic Règim va ser utilitzat per primera vegada el 1790, en els inicis de la Revolució
Francesa, per a referir-se al conjunt de les institucions anteriors que havien de ser
canviades. És a dir, designa a la societat europea entre els segles XVI i XVIII, una època
complexa en la qual conviuen elements del feudalismemedieval. Amb d'altres nous, propis del
Capitalisme.
 

1. 1. L'ECONOMIA.

En l'economia de l'antic Règim veurem quatre aspectes: la població, l'agricultura, la
producció artesanal i el comerç.
a) La població.
El creixement de la població europea va ser lent, discontinu i desigual. La
població europea va anar creixent lentament fins al s. XVIII. A partir de
llavors el creixement s'accelera i anunciauna nova etapa.
A més de lent, es va tractar d'un creixement discontinu; és a dir, cada cert
temps es produïen bruscos augments de mortalitat provocats per la guerra, la
fam la fam o la pesta. És el que es coneix com a mortalitat catastròfica, una
de les característiques més importats de les societats preindustrials,
definida per tres factors determinants:
-​
La guerra​
: Era molt temuda no solsper les matances i tortures, sinó per la
destrucció de les collites i el ramat, i per l'extensió de les epidèmies.
-​
La fam​
: Era una conseqüència de les guerres o de les males collites. En
moltes ocasions, unes pluges a deshora, un any de sequera o situacions
semblants provocaren escassetat de cereals. Els preus del pa, aliment
fonamental de la majoria de la població, pujaven i el nombre demorts
augmentava. Aquest fenomen rebia el nom de ​
crisis de subsistència​
, i van ser
molt freqüents fins al s. XVIII, quan les millores tècniques en l'agricultura i
el comerç permeteren superar-les o reduir-ne els efectes
en realitat, les conseqüències n'eren més greus com més empobrida i
debilitada estava la població. A més a més, no van ser generals ja que els
grups amb més mitjans econòmics esvan veure molt menys afectats que els
camperols i habitants pobres de les ciutats.
-​
La pesta​
: És una de les epidèmies més importats, però no l'única. A finals
del s. XVII no passava un any sense que alguna regió patira alguna epidèmia de
tifus, grip, etc. Però la més tràgica era la pesta.
A finals del s. XVII les epidèmies es produïren cada vegada amb menys
freqüència i, quan ho feien, nos'estenien amb tanta rapidesa o violència com
abans. És difícil precisar-ne el motiu (millores en els mètodes d'enterrar els
cadàvers, millores condicions higièniques, etc.). El fet és que, des de llavors,
la pesta va anar perdent importància, i la població pogué desenvolupar-se
sense veure's sotmesa a aquests bruscos augments de mortalitat.
b) L'agricultura.
L'economia de l'Antic Règim és rural, basadaen una agricultura tradicional en
la qual treballen entre el 80 i el 90 per 100 de la població.
El mètodes de conreu i les tècniques emprades eren tradicionals: per tal
d'evitar que la terra s'esgotara i la seua producció descendira, els agricultors
només podien recórrer a l'adob animal, al guaret i a l'alternança o rotació de
cultius.
1 
 

En aquestes condicions, era molt freqüent que lapoblació cresquera més de
pressa que la producció de l'agricultura. En aquests casos es produïen les
anomenades ​
crisis agràries​
.
c) La producció artesanal.
Des de l'edat mitjana, amb el creixement de les ciutats, els artesans d'un
mateix oficis s'agrupaven en gremis. La producció era limitada perquè la
demanda també ho era: la majoria de la població disposava de pocs ingressos i
els utilitzavaquasi tots en l'alimentació.
No obstant això, a partir del s. XVII, sorgeix l'anomenada indústria a domicili
o sistema domèstic. Alguns comerciants, per tal d'evitar el control dels
gremis, entregaven als camperols matèries primeres i arreplegaven després el
producte elaborat. D'aquesta forma, els camperols disposaven d'un ingrés
addicional, els comerciants obtenien un producte més barat i la...