apuntes

La Península Ibèrica en l'Edat Mitjana (ss V-XV):

TEMA 1. La Península Ibèrica, de la crisi baix romana a la fi del Regne Visigot de Toledo. Del segle III al segle VIII.

L'Edat Mitjana comença amb la fragmentació de la unitat mediterrània amb l'expansió de l'islam (des de la Península Arabica fins a l'Occident, el nord d'Àfrica, la Península Ibèrica, el sud de França i lesilles del Mediterrani).
Després de 200 anys d'inestabilitat en el món romà, des del centre d'Europa comencen les invasions germàniques.
En Hispània, l'entrada dels germans suposà la creació del Regne Visigot de Toledo.

218 a.C. fins 476 d.C. --> Set segles de romanització d'Hispania. El 218 a.C. arriben els primers romans a Ampúries. En el 476 d.C. fi de l'Imperi Romà d'Occident. Entreaquestes dues dates es crea un procés de romanització de la península. Transformació completa de la cultura ibèrica, un conglomerat de pobles arcaics que no mai van constituir una unitat política, sols tenien característiques comuns. Aquestos pobles tenien en comú la seua ascendència de pobles colonitzadors de la mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos). Suposà la incorporació de la PenínsulaIbèrica a un món mediterrani i romà, a partir del 218 a.C. començà un procés progressiu d'incorporació al món romà, un pas endavant al procés de civilització.

411 fins 711 --> Tres segles de dominació germànica amb un altre model polític i social, diferent a l'anterior d'època romana. L'any 411 arriben els visigots a la Península Ibèrica, comença un procés d'arrelament d'un poble germànic alterritori peninsular. Independent de la resta de territoris del desaparegut imperi romà. L'any 507 va tenir lloc la batalla de Vouillé al Regne de Tolosa, on els francs de Clodoveu I van derrotar als visigots d'Alaric II. Des d'aleshores els visigots d'Aquitània es van refugiar a la Península Ibèrica, Gesaleic es refugia a Barcelona i es escollit com a rei del visigots amb ajuda de Teodoric, rei delostrogots. Barcelona esdevé capital del regne visigòtic. A partir d'aleshores es produeix una transformació de la cultura romana i una introducció dels valors germànics.

Decadència de l'Imperi Romà d'Occident: s. III-IV d.C.:
Resultat d'un procés irreversible, caracteritzat per:
- La crisi del sistema esclavista romà.
- Autonomia creixent de les grans propietats rurals.
- L'afonament delsprincipals pilars romans. Com per exemple, les ciutats.
- Irrupció dels pobles bàrbars en l'Imperi.
- Els elements endògens van ser molt importants per a l'enfonsament de l'Imperi, no sols les invasions germàniques: creixent voracitat fiscal de l'Imperi. Els impostos van anar creixent per fer front a unes grans despeses públiques (militars, obres, etc.). La densa activitat burocràtica de l'Imperitambé va suposar una gran despesa.
- Enquistament de nous poderosos en el govern: els bisbes, els alts funcionaris de l'estat, famílies senatorials, etc.

Els impostos romans sortien principalment de la terra.
Els bisbes, l'aristocràcia senatorial, etc. era un grup privilegiat que estava exent de pagar impostos.
La terra sols es podia vendre si es venia també la mà d'obra que la treballava.La classe mitjana va fugir de les ciutats.
Des del segle III endavant, el gran problema de les ciutats va ser que el govern va designar comtes per recaptar impostos per defendre les fronteres, aquestos impostos, al ser tan elevats, es va fer molt difícil recaptar-los, i açò va impedir fer front als atacs germànics. Per tant va ser el propi estat el que acabà amb l'enfonsament de l'Imperi.

Tresgrans fenòmens característics:
- La pròpia classe política de l'estat anava aprofitant-se de la mà d'obra i les propietats rurals.
- Monopolització del poder local. Els poderosos acolliren baix la seva protecció a camperols incapaços de pagar el impostos a l'estat.
- Els poderosos sustraien a l'estat un gran nombre de contribuents. Encomanació --> obligava als desprotegits a entregar les...