Apunts Dret De Contractes Mercantil 2
Páginas: 36 (8959 palabras)
Publicado: 9 de noviembre de 2015
Dret Mercantil
TEMA 8. ESPECIALITATS DEL DRET MERCANTIL
1. DIFERÈNCIES ENTRE CONTRACTES CIVILS I MERCANTILS
Partim de que hi ha contractes que poden ser civils o bé mercantils. El dret espanyol manté la dualitat entre aquests dos tipus. Hi ha contractes que tenen regulació tant al CC com al CComerç (C-V, societats civils, etc.). Això genera una pregunta: Quin és el criteri de distinció entre lacivilitat i la mercantilitat del contracte?
El criteri de la mercantilitat el trobem al CComerç. Quan inicia la regulació d’un contracte que també té regulació civil es diu quan s’ha de considerar mercantil, i per tant, per exclusió, quan serà civil.
En el cas del préstec, per exemple, els requisits són:
1. Una de les parts ha de ser comerciant. El comerciant és el que després passaria a serempresari o bé emprenedor.
2. Les coses prestades s’han de destinar a actes de comerç.
En canvi, a la C-V:
1. És mercantil la C-V de coses mobles per revendre-les (ja sigui en la mateixa forma que es van comprar o altra forma).
2. Ànim de lucrar-se amb la venda.
En els contractes atípics o que no tenen previst el criteri de la mercantilitat, se solen utilitzar dos criteris de distinció odelimitació generals. Són criteris establerts des del punt de vista doctrinal i de la jurisprudència.
1. Bàsicament, el criteri general de la distinció l’estableix l’art. 2 del CComerç, que diu que son mercantils els contractes que presenten una naturalesa anàloga als específicament previstos al Codi de Comerç i lleis especials.
2. Per la majoria de la doctrina, s’entén que una de les parts ha de serempresari.
Quan el CComerç regula un contracte mercantil mai ho fa de forma exhaustiva. Quan regula les especialitats dels contractes mercantils tampoc no ho fa. Regula les especialitats del contracte, de les relacions mercantils. En tot allò que no estigui previst especialment, hem d’anar al CC, i s’aplicarà el seu règim general, de manera que són aplicables les previsions o moltes d’elles enrelació a les obligacions en general (als contractes en general). Les previsions del CComerç són aplicables en relació a les obligacions en particular. Doncs, el CC té molta importància des de la perspectiva supletòria, és a dir, des de la perspectiva de complementar el CComerç en allò que no regula.
Alguns dels articles del CC que s’apliquen i tenen molta importància són: Arts. 1091, 1254,1255 i1258 CC.
Diferència en el sistema de fonts mercantil entre l’art. 2 i l’art. 50 CComerç
Les fonts del dret són la llei, la costum i els principis generals del dret. Traslladant-ho a l’àmbit mercantil, les fonts també són tres, tal com diu l’art. 2:
1. Llei mercantil. “Disposiciones contenidas en este Código de Comercio”.
2. Costum mercantil. “Usos del comercio observados en cada plazo”.
3. Sistemade fonts del codi civil. A falta dels altres dos, las “reglas del derecho común”, el dret comú.
L’art. 50, no preveu la costum mercantil. En el cas de contractes, fa prevaldre el dret comú per sobre dels usos de comerç. Si el sistema de fonts normalment és l’anterior, aquest article suprimeix la segona font.
Avui dia parlem de Código de Comercio y leyes especiales mercantiles. Al 1895 es varecopilar tota la legislació mercantil existent en un sol text legal, el CComerç. Però durant el s. XX aquests articles s’han d’anar renovant o bé incorporar lleis que no existien aquell any. Per regla general, el legislador durant el s. XX va preferir que quan havia de regular quelcom nou, derogar la llei que estava i crear-ne una de nova, de manera que si inicialment el CComerç havia de ser moltmés ampli, actualment està molt més buidat però hi ha moltes lleis especials. Això és així degut a la descodificació.
Actualment s’està produint una recodificació.
2. ESPECIALITATS AL RÈGIM GENERAL DE LES OBLIGACIONS MERCANTILS
Cal destacar tres idees bàsiques:
Compliment.
Morositat.
Prescripció.
Compliment
Fa referència bàsicament als terminis.
La primer regla es preveu a l’art. 61 CComerç....
TEMA 8. ESPECIALITATS DEL DRET MERCANTIL
1. DIFERÈNCIES ENTRE CONTRACTES CIVILS I MERCANTILS
Partim de que hi ha contractes que poden ser civils o bé mercantils. El dret espanyol manté la dualitat entre aquests dos tipus. Hi ha contractes que tenen regulació tant al CC com al CComerç (C-V, societats civils, etc.). Això genera una pregunta: Quin és el criteri de distinció entre lacivilitat i la mercantilitat del contracte?
El criteri de la mercantilitat el trobem al CComerç. Quan inicia la regulació d’un contracte que també té regulació civil es diu quan s’ha de considerar mercantil, i per tant, per exclusió, quan serà civil.
En el cas del préstec, per exemple, els requisits són:
1. Una de les parts ha de ser comerciant. El comerciant és el que després passaria a serempresari o bé emprenedor.
2. Les coses prestades s’han de destinar a actes de comerç.
En canvi, a la C-V:
1. És mercantil la C-V de coses mobles per revendre-les (ja sigui en la mateixa forma que es van comprar o altra forma).
2. Ànim de lucrar-se amb la venda.
En els contractes atípics o que no tenen previst el criteri de la mercantilitat, se solen utilitzar dos criteris de distinció odelimitació generals. Són criteris establerts des del punt de vista doctrinal i de la jurisprudència.
1. Bàsicament, el criteri general de la distinció l’estableix l’art. 2 del CComerç, que diu que son mercantils els contractes que presenten una naturalesa anàloga als específicament previstos al Codi de Comerç i lleis especials.
2. Per la majoria de la doctrina, s’entén que una de les parts ha de serempresari.
Quan el CComerç regula un contracte mercantil mai ho fa de forma exhaustiva. Quan regula les especialitats dels contractes mercantils tampoc no ho fa. Regula les especialitats del contracte, de les relacions mercantils. En tot allò que no estigui previst especialment, hem d’anar al CC, i s’aplicarà el seu règim general, de manera que són aplicables les previsions o moltes d’elles enrelació a les obligacions en general (als contractes en general). Les previsions del CComerç són aplicables en relació a les obligacions en particular. Doncs, el CC té molta importància des de la perspectiva supletòria, és a dir, des de la perspectiva de complementar el CComerç en allò que no regula.
Alguns dels articles del CC que s’apliquen i tenen molta importància són: Arts. 1091, 1254,1255 i1258 CC.
Diferència en el sistema de fonts mercantil entre l’art. 2 i l’art. 50 CComerç
Les fonts del dret són la llei, la costum i els principis generals del dret. Traslladant-ho a l’àmbit mercantil, les fonts també són tres, tal com diu l’art. 2:
1. Llei mercantil. “Disposiciones contenidas en este Código de Comercio”.
2. Costum mercantil. “Usos del comercio observados en cada plazo”.
3. Sistemade fonts del codi civil. A falta dels altres dos, las “reglas del derecho común”, el dret comú.
L’art. 50, no preveu la costum mercantil. En el cas de contractes, fa prevaldre el dret comú per sobre dels usos de comerç. Si el sistema de fonts normalment és l’anterior, aquest article suprimeix la segona font.
Avui dia parlem de Código de Comercio y leyes especiales mercantiles. Al 1895 es varecopilar tota la legislació mercantil existent en un sol text legal, el CComerç. Però durant el s. XX aquests articles s’han d’anar renovant o bé incorporar lleis que no existien aquell any. Per regla general, el legislador durant el s. XX va preferir que quan havia de regular quelcom nou, derogar la llei que estava i crear-ne una de nova, de manera que si inicialment el CComerç havia de ser moltmés ampli, actualment està molt més buidat però hi ha moltes lleis especials. Això és així degut a la descodificació.
Actualment s’està produint una recodificació.
2. ESPECIALITATS AL RÈGIM GENERAL DE LES OBLIGACIONS MERCANTILS
Cal destacar tres idees bàsiques:
Compliment.
Morositat.
Prescripció.
Compliment
Fa referència bàsicament als terminis.
La primer regla es preveu a l’art. 61 CComerç....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.