Apuntscontemporània

APUNTS DHISTRIA 2008-09 Jos Luis Fierro INCLUDEPICTURE http//rsta.pucmm.edu.do/biblioteca/pinacoteca/romanticismo/imagenes/la20libertad20guiando20al20pueblo.jpg MERGEFORMATINET Collegi Sant Josep Teresianes-Grcia ALGUNS APUNTS HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/revolucioamericana.doc La Revoluci Americana HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/rfrancesa.doc Revoluci Francesa Liberalisme iNacionalisme HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/revolindus.doc Revolucions Industrials HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/movimentobrer.doc Moviment Obrer HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/imperialismecolonialisme.doc Imperialisme i Colonialisme HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/1guerramundial.doc 1 Guerra Mundial HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/rrusa.doc Revoluci Russa Mn entre guerres2naguerra mundial HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/descoloitercermon.doc Descolonitzaci i Tercer Mn HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/guerrafreda.doc Guerra Freda HYPERLINK http//www.xtec.es/jfierro/fiurss.doc La fi de lURSS i la crisi del socialisme El segle XVII a EspanyaLa Guerra de Successi Segle XIX a Espanya2na Repblica espanyolaGuerra civil espanyolaFranquismeTransici espanyola. Larevoluci americana Inicis del poblament 2. Les raons de laixecament La guerra de la Independncia Les aportacions de la revoluci americana Cronologia bsica Els canvis que en el camp ideolgic va suposar la Illustraci i en leconmic el creixement del segle XVIII van anunciar una poca de profundes transformacions poltiques, que havien de permetre a la burgesia de limitar el poder reial en el seu propibenefici i dabolir les traves feudals que impedien el desenvolupament del capitalisme. Aquest procs s el que coneixem com a revoluci burgesa. Dues sn les revolucions que al final del segle XVIII van obrir el cam lamericana i la francesa. Molt diferents, ja que partien de realitats desiguals, coincidien per aix en reclamar la llibertat, la igualtat i la propietat. Inicis del poblament Des delprincipi del segle XVII els europeus van establir colnies de poblament permanent a Amrica del Nord. Al llarg del segle, els colons anglesos van anar desplaant els suecs i els neerlandesos fins a aconseguir de ser majoria a la costa atlntica. En un principi, entre els immigrants predominaven els de creences religioses protestants, que fugien de les persecucions religioses europees. Aquest va serlorigen de Boston (Massachusetts), fundada el 1620 per un petit grup de puritans, arribats en el vaixell anomenat Mayflower des de Gran Bretanya. Ara b, no va ser menys important el mbil de lenriquiment, i ja el 1607 la Companyia de Virgnia havia fundat la primera ciutat britnica a Amrica del Nord Jamestown. Onades successives demigrants van anar configurant les tretze colnies britniques quehavien de ser lorigen dels EUA. Al segle XVIII, els habitants daquestes colnies, coneixedors del procs poltic de Gran Bretanya i animats per les idees digualtat, llibertat i tolerncia que els arribaven de lEuropa Illustrada, es van enfrontar a la metrpoli i el que podia haver estat una guerra dindependncia colonial es va transformar, a ms, en una original revoluci, precursora de les del continenteuropeu. Les raons de laixecament Cap a lany 1750, les tretze colnies tenien una poblaci i uns recursos variats. En el seu conjunt no arribaven als dos milions de colons blancs per a un immens territori, per sapreciaven ja profundes diferncies, que han marcat la histria dels Estats Units. A la zona nord i a la zona centre, amb escassa poblaci desclaus negres i una estructura agrcola i comercial,predominava la petita propietat familiar, mentre que a les cinc colnies del sud, les ms prosperes, un grup de riqussims hisendats latifundistes explotaven amb m dobra esclava (300.000 negres) les grans plantacions darrs, tabac i cot. Tot i aquestes diferencies, quasi tots els colons estaven units per uns llaos comuns la llengua anglesa, que parlava el 90 de la poblaci, la religi protestant i un...