apuntsllenguacatestandard2013

Apunts Llengua catalana Estàndard

KdU

LLENGUA
CATALANA
ESTÀNDARD
1

Apunts Llengua catalana Estàndard

QÜESTIONS DE SINTAXI
NORMATIVA

2

Apunts Llengua catalana Estàndard

2.1. L’ordre d’elements dins l’oració: l’ordre no marcat: hipòtesi
general. L’ordre marcat: tematització i rematització; clivellament.
Inversions immotivades. Els tipus de proposició segons Fabra.
Caracterització del tipusinacusatiu.
Segons Joan Solà (1994), la inversió d’elements en una oració no s’ha de
considerar un procediment «estilístic» sinó un procediment normal i general de
la sintaxi que respon a certes necessitats comunicatives sistematitzables.
L’alteració de l’ordre dels mots se sol utilitzar per expressar certs aspectes de
significat que van més enllà de la funció merament descriptiva de la frase.Per
exemple, les oracions següents són sinònimes a nivell descriptiu, però en canvi
no ho són a nivell informatiu:
a)
b)
c)
d)

El gat empaita la rata
El gat, empaita la rata
La rata, empaita el gat
L’empaita la rata, el gat

Cadascuna d’aquestes oracions s’utilitza en un context informatiu diferent, i
això fa que el significat de cadascuna, com a unitats informatives, sigui diferent.
Sempre que unallengua disposa d’un conjunt d’alternatives per ordenar els
elements de l’oració, hi ha una que es considera l’opció “neutra”, l’anomenat
ordre “no marcat”. És aquella en què prima la funció descriptiva per damunt de
la funció informativa especialitzada. Les altres alternatives, les que no són
neutres, tenen un ordre “marcat”.
L’ordre dels diferents constituents oracionals del català es potanalitzar segons
dos tipus de qüestions: sintàctiques (SVO) i informatives (tema-rema).
Atenent a qüestions sintàctiques, l’ordre SVO és el que tradicionalment s’ha
considerat propi del català. Així, per exemple, Fabra afirma que “l’únic membre
que va davant el verb és el subjecte, mentre que els complements del verb, el
terme predicatiu i els circumstancials van darrere”.
Solà (1990 i 1994), defensael següent:
M [SN X] [SV a b c V Y Z]
M = adjunts oracionals (emmarcadors, temps i lloc)
X = subjecte
a, b, c = certs sintagmes adverbials i preposicionals, la negació no i els
pronoms febles
V = verb
3

Apunts Llengua catalana Estàndard
Y = arguments interns del verb (complements forts o regits): directe, indirecte,
preposicional; atribut, predicatiu regit
Z = adjunts del sintagma verbal
M tenenuna relativament àmplia llibertat de col·locació.
(1) MSegons l’Eva, Xla Generalitat aja bno Vrevisarà Yel projecte
Zcompletament
(2) La Generalitat aja bno Vrevisarà Yel projecte Zcompletament, M segons
l’Eva
(3) Hi han molts problemes
(4) Arriben trens
(5) S’ha trencat un gerro
(6) ¿Què vols?
(7) El cistell que porta la Maria és de vímet
(8) M’he trobat la Maria al supermercat
[¿Què t’ha passat?/ ¿Has trepitjat la Maria al supermercat? / ¿(A) qui t’has
trobat al supermercat? ¿T’has trobat la Joana al supermercat? / ¿On t’has
trobat la Maria?]
A nivell informatiu, dins d’una oració es poden trobar dos tipus d’elements: el
tema i el rema. El tema és aquella part del discurs ja coneguda pel receptor i
que no aporta cap informació nova. El rema, en canvi, és la informació nova
que ajuda aavançar la conversa, i que és essencial en qualsevol discurs.
L’ordre informatiu no marcat en la majoria de llengües, i també en el català, és
tema-rema. Aquest ordre d’aparició es pot alterar mitjançant els processos
sintàctics de la tematització i la rematització.
Tematització
La tematització consisteix a situar a l’esquerra o a la dreta el tema d’una oració,
és a dir, la informació coneguda, quepot tenir qualsevol funció sintàctica. Es
pot, tant a la dreta com a l’esquerra, un sol element o més d’un element. Tant si
es fa a l’esquerra o a la dreta, el desplaçament demana obligatòriament un
pronom feble, l’anomenat pronom de represa, sense el qual la frase és
agramatical, sempre que l’element desplaçat sigui pronominalitzable. La
dislocació del subjecte, per exemple, no comporta...