ApuntsPlato

Plató
APUNTS DE PLATÓ
a) INTRODUCCIÓ
a.1) PLATÓ I L’ATENES DEL S.V
Atenes, en el segle V a.C., amb la democràcia dirigida per Pèricles (483-429 a.C.) va viure uns anys
de màxim esplendor econòmic i cultural. [Democràcia: forma d’organització política en la qual el poble
governa. Té a la base la igualtat dels ciutadans davant les lleis, tenint en compte que el rang de ciutadà era
exclusiu d’homeslliures (ni dones, ni esclaus, ni metecs o estrangers). L’Assemblea era l’òrgan fonamental
on es discutien les lleis de la ciutat. La participació de la ciutadania era directa (no indirecta i representativa
com en la democràcia actual)] Aquest període tan positiu, però, no va durar tot el segle V. La Guerra del
Peloponés, que va enfrontar Atenes contra Esparta, va tenir conseqüències tràgiques pera Atenes. Plató va
nèixer després de la mort de Pericles el 427 a.C., tot coincidint la seua infantesa i joventut amb un dels
períodes menys gloriosos i més agitats per a Atenes. La llarga guerra va acabar amb la derrota atenense i,
conseqüentment, amb la seua hegemonia política, econòmica i militar. Va ser aleshores quan un grup format
per trenta oligarques, els “Trenta tirans”, recolzats per lavictoriosa Esparta, es féu amb el poder i abolí la
democràcia, alhora que duien a terme una política de terror contra demòcrates i metecs. Aquest govern durà
poc més d’un any i el 403 a. C. Trasíbul va reinstaurar finalment la democràcia. Cal dir, però, que aquesta
democràcia va condemnar torpement a mort Sòcrates, “el més just de tots els homes” segons Plató, i això
sens dubte serà decisiu noúnicament en el seu pensament sinó també en el seu rebuig davant de
qualsevol intent d’actuació directa en la política activa d’Atenes. No obstant això, Plató va fer tres
experiments –tots tres fracassats: no només no va poder posar en pràctica els seus projectes sinó que, a
més a més, va posar en perill la seua vida–, el 388, el 366 i el 360, quan es va presentar davant la cort
siracusana de DionísI i del seu fill Dionís II (en aquest cas en les dues últimes ocasions) per fer de conseller
il·lustrat del tirà. Amb tot, des dels seus escrits, Plató va defensar que és un deber del filòsof la reforma de
l’Estat, convençut que l’home virtuós necessita viure en una polis justa: no té sentit una vida al marge de la
polis, de la ciutat-estat, àmbit de la vida més digna i racional.
És fonamentalconsiderar aquest context per poder entendre la filosofia platònica, així com l’evolució
de la seua obra: el rebuig i la malfiança davant el règim democràtic, l’oposició clara al relativisme dels
sofistes, les fórmules per a un govern just i per a l’educació del ciutadà i del governant -paideia i politeia, en
definitiva, lligades en el seu projecte filosòfic- i, finalment, en la seua vellesa, ladecepció davant la
impossibilitat de trobar un “governant-filòsof” real, factible. A més a més, aquesta evolució eticopolítica tindrà
també un vessant ontològic: de la recerca socràtica de definicions passarà a afirmar l’existència separada
dels universals (Idees), per acabar en una revisió crítica d’aquesta teoria en els seus últims diàlegs.
a.2) EVOLUCIÓ DEL PENSAMENT DE PLATÓ
a.2.1.) De ladialèctica socràtica a la teoria de les Idees
Se sol agrupar els diàlegs de Plató en diàlegs de joventut, de transició, de maduresa, crítics i de
vellesa. El diàleg és la forma literària adoptada per Plató. La tria no és gratuïta: el seu sentit és mostrar com
l’autèntic saber sorgeix d’un procés dialèctic, contrastant opinions i rebutjant les respostes precipitades i
irreflexives. No es tracta detransmetre el mestre coneixements als seus deixebles, no és adoctrinar. El
diàleg planteja un problema i, una vegada reconegudes pels interlocutors les seues respectives ignoràncies
(Sòcrates els avantatja en aquest aspecte), van conjuntament a la recerca de la veritat. En els diàlegs de
joventut, també anomenats socràtics, Plató es mostra fidel a la personalitat històrica del seu mestre. Hi ha
una...