aqui eztan

VOCABULARI
Digueu què volen dir les paraules següents:
Acte I
Ja hi ha canari
La sota
Que en duràs pocs, de bisbes, quan t’enterrin! (A més, justifiqueu la coma)
Si no et sap greu, una altra prisa.
Vols que m’hi embarqui, amb aquell grop.
No m’agrada fer el mec.
Traiem els sisos.
… i aquest és un corball dels de vuit terços.
... i ara només que gallimons, i un dia.
I és l’alegriadels mals xarrecs.
I tan escollerat.
Si, potser sí que em fermareu la llengua.
... i apreta amb les mans un joell. (A més, hi ha una forma no normativa.)
I els que t’espien, passavolants o mariners del poble.
La desmenjada! Vols fer-me el favor de dur-me una altra prisa.
Que això és peix per grumir.
Tot l’any anant a raure.
Era un peix que pudia.
Han vingut tres marxants d’allí aCervera.
M’hi torraré l’esquena com un lluert.
I se’ns presenti / amb un arjau als dits...
... pel poble / i fent riure els brivalls...
Pubilla / tot aquest sofregit fa mala ganya...
Sí, filla, perquè avui hi ha tràfec. (Diferencieu, a més, tràfec/trànsit/tràfic.)
Dir-te que ets un xiquet escorredissa.
... però no és hora de les cares llargues...
Ben lluny, me n’aniré, i tu, galtatendra, vindràs amb mi...

Acte II
En el vespre i en el cafè encara dura la xerinola del casament.
Anirà seguint a claps.
Com s’hi recalca.
HI ha un gregalet.
... no ha tingut mainatge.
... l’has de lligar ben curt.
... amolla.
... veuràs que ell és un déntol una mica picat.... li ha dat l’embruix.
... però durs de clepsa.
... i no allarguen un sou ni res d’armilla.
... una dona que és més eixarreïda.
... era un ball salat.
A la cua de les Rambles.
Noi, ets molt estirat.
Potser coneix un vista.
Si l’ajudant et pega / t’ho tindràs ben guanyat.
No ens enganyem, pubilla.
... i al tupí et trobaràs amb quatre espines.
Acte III
Si no parlem d’això a ca laRectora, / de què vols que parlem?
Per les males ànimes .


FORMES NO NORMATIVES

A continuació teniu algunes de les formes no normatives del llibre. Escriviu-les segons les normes gramaticals i ortogràfiques.
Per ’vui que apreti.
No hi guanyo massa.
Per’xò.
És que m’estimo an el meu home.
... i apreta amb les mans un joell.
Aneu’s-en
Ja és hora de que pleguem
Ets una bonacomedianta
Entesos, arrastro.

PARAULES I EXPRESSIONS COL·LOQUIALS

En el llibre hi ha moltes expressions col·loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.
Acte I
Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al·ludeix a la gran boca d’aquest peix de coscilíndric i cap rodó.)
Doncs au, amolla (Vés.)
Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)
Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)
Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)
Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre. (Et ferís.)
Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga ambel doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)
El grop també s’atura. (La mala sort també s’acaba.)
Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.
(Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)
(Rosencs: habitants de la vila deRoses.)

Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)
Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)
Acte II
I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin....