Art contemporani

El arte último del siglo XX
Del posminimalismo a lo multicultural

Títol: El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural

Lloc, Editorial, Any: Madrid : Alianza, D.L. 2001

Autor/a: Anna Maria Guasch
És Catedràtica acreditada d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i crític d'art. Entre els seus llibres publicats destaquen: L'art del segle XX a les sevesexposicions: 1945-1995 (Barcelona, 1997) mereixedor del Premi Espais a la Crítica d 'Art (1998), Els manifestos de l'art postmodern. Textos d'exposicions 1980-1995, (Madrid, 2000), L'art últim del segle XX. De l'opostminimalisme al multicultural: 1968-1995 (Madrid, 2000, set edicions), Crítica d'Art: Història, Teoria i praxi (Barcelona, 2003), La crítica dialogada. Entrevistes sobre art i pensamentcontemporani (Múrcia, 2006), Art i globalització (Bogotà, 2004), Learning from the Bilbao Guggenheim coeditat amb Joseba Zulaika (Reno, Nevada, 2005) i traduït al català com Aprenent del Guggenheim Bilbao (Madrid, 2007 ).
En l'actualitat és la investigadora principal del projecte d'Investigació I + D Interculturalitat i Estudis Visuals amb investigadors d'àmbit nacional i internacional. Dirigeixla col·lecció de textos Akal / Art Contemporani, Madrid amb 24 títols publicats de reconeguts autors internacionals, entre ells Rosalind Krauss, Thomas Crow, Lucy Lippard, Hal Foster Arthur Danto, Benjamin B. Buchloh, Thomas McEvilley i Douglas Crimp i nacionals (Pilar Parcerisas i Juan Vicente Aliaga).

Resum.
Aquest capítol tracta del sorgiment i desenvolupament del concepte demulticulturalitat i com s’ha anat plasmant a l’art des dels últims anys vuitanta i dels noranta.
En una època, on entrava amb decadència el conservadorisme i emergien a Europa nous estats, es va veure necessari el restabliment de l’art de les cultures colonitzades, de les minories emergents i el de les perifèriques per lluitar en un món que començava a no estar dividit per estructures binàries (civilitzat-primitiu, cultura- subcultura, colònies- minories...) ni dominat per una mirada etnocèntrica ni per una societat basada en el monoculturalisme radical, el qual considerava la diversitat cultural i social com a perillosa.
La globalització va posar en manifest una multiculturalitat resultant, que es basava en la coexistència de les múltiples identitats dins de la transnacional expansió del nou mapacognitiu global i del capitalisme multinacional.
A partir d’aquí, diferents autors han anat incidint en aquests conceptes i molts artistes han intentat plasmar-ho a través de diferents exposicions. Amb l’objectiu de mostrar com es plasma la teoria amb la pràctica, l’autora ens evidencia els discursos dels artistes en les seves manifestacions.

Estructura.
El capítol està estructurat de la manerasegüent:
1. Introducció al context històric en el qual va aparèixer el concepte de multiculturalisme.
2. El concepte de multiculturalitat i com els diferents autors van emfatitzant aquestes nocions.
3. Exposicions:
a. Magiciens de la Terre (1989): volia plasmar el concepte de descentralització cultural a través de cent artistes contemporanis i d’àrees marginals.
Estructura: tresàmbits expositius diferents:
• Artistes no occidentals: les seves obres tenien el seu llenguatge propi.
• Artistes no occidentals: les seves obres incorporaven elements occidentals.
• Artistes de grans exposicions internacionals.
Crítica: el diàleg que es va establir entre les obres va deixar entreveure al final, la superioritat de la cultura occidental sobre les nooccidentals encara que no era el propòsit inicial.

b. Africa Explores. 20th Century African Art (Susan Vogel): recorregut de l’art africà del segle XX, la seva relació amb les economies marginals de producció i representació, així com el seu discurs postmodern occidental.

c. The Other Story, Afro-Asian Artists in post-war Britain (Hayward Gallery): treball de pintors i escultors no...