arte

ART DEL RENAIXEMENT I DEL BARROC

1. Introducció al Renaixement
[Carlo Argan – Renacimiento y Barroco]
L’any 1401 té lloc el concurs de les portes del Baptisteri de Florència, un concurs
públic per triar el millor esculptor per a realitzar aquestes segones portes de
bronze. És un any de gran importància, però és erroni pensar que aquesta data
marca l’inici del Renaixement.
Giotto diBondone (1267-1337), pintor, escultor i arquitecte se’l considera com el
primer qui es preocupa per les mateixes qüestions que preocuparan posteriorment
als artistes del Renaixement. Giotto s’allunya de les idealitzacions anteriors (edat
mitjana) i reivindica el retorn del humanisme i la cultura clàssica, molts anys abans
del que es coneix oficialment com a Renaixement. Així doncs, per a molts, ésl’artista protorenaixentista, clar antecedent del moviment.
El Renaixement comença quan hi ha un nombre important d’artistes que
propugnen el canvi. Aquests artistes remeten als valors que neixen a l’antiguitat
clàssica, volent recuperar el poder de l’home, en un rerefons humanístic i filosòfic.
≃ 1400 – 1410: Coincideix una generació extraordinària: el pintor Masaccio,
l’escultor Donatelloi l’arquitecte Brunelleschi, els quals revolucionaren el
panorama i varen ser fonamentals per a iniciar el canvi.
Quan acaba el Renaixement? Per molts autors acaba l’any 1527, amb el saqueig de
Roma per les tropes espanyoles i franceses de Felip V (Felip I a Alemanya). La
mortalitat va ser infinita, sent un succés horrorós, de manera que l’art posterior
expressarà les conseqüències d’aquestfet, suposant el final del Renaixement.

1400 – 1450: Primer Renaixement + 1450 – 1499 → S.XV Quattrocento
1500 – 1527 → Cinquecento
1527 fins Barroc → Manierisme: inestabilitat, desapareix l’harmonia i la
tranquil·litat, així com la recerca de l’equilibri i la proporció.
1

· Quan apareix aquesta idea del Renaixement? Com evoluciona la terminologia i el
concepte? Petrarca és el primerque reivindica i tradueix els clàssics, així com
exporta els seus valors. La cultura de l’antiguitat pren una gran importància ja que
es considera el moment més àlgid de la creació humana.
En Els Comentaris de Lorenzo Ghiberti, artista del Quattrocento, parla de Giotto,
sabent que és ell qui inaugura un art nou, separant-se de l’art gòtic. Així doncs,
Ghiberti, l’any 1450, ja és conscient queGiotto realitza un canvi, un trencament en
l’art que donarà pas a un nou panorama artístic. Giorgio Vasari, l’any 1550, a les
acaballes del Renaixement escriu les vite dels artistes i l’art florentí (des de
Cimabue fins la seva pròpia vida). Vasari és la primera persona que codifica un
repertori artístic, sent considerat el pare de la història de l’art. Cal destacar, a més
a més, que gràcies ala recuperació de l’home i el fet de que es pren consciencia
absoluta de la individualitat de l’home, els artistes ja no son anònims, tenen nom i
firmen les seves obres. Vasari, tanmateix, ja utilitza el terme de renéixer, referint-se
al canvi de perspectiva.
Un dels següents punts que cal destacar és, al segle XIX, quan Jaco Burckhardt
escriu la cultura del Renacimiento en Italia, laprimera vegada que es parla del
Renaixement com a moviment. Primer historiador que entén que a Itàlia va passar
alguna cosa diferent durant dos llargs segles. Així doncs, apareix aquí una
sistematització del canvi, del Renaixement entès com a moviment artístic i cultural.
Més endavant, Craig Harbison explica en un llibre l’art de Flandes i el titula El
Renacimiento en los Paises del Norte, però enaquests països no hi ha Renaixement
tal com l’entenem nosaltres, no està vinculat a l’antiguitat clàssica, és una
revolució, un canvi sense precedents, però no és un Renaixement Italià. Harbison
utilitza el terme Renaixement com a període històric, no com a moviment cultural.

· Per que el Renaixement comença a Florència? Cúmul de circumstàncies.

9-1-2013
2

La revolució artística...