ASDFAD



ANAXÍMENES DE MILET







1. BIOGRAFIA

Anaxímenes, (Milet, 585 aC -- 524 aC) va ser  un filòsof presocràtic, el darrer de l’escola de Milet. Va ser amic i deixeble d’Anaximandre, i se li atribueix una obra, escrita en prosa sencilla i asequible i probablement anomenada Sobre la natura, de la que es conserven alguns frangments, encara que no la seua totalitat.  Les referències d’Aristòtil, Teofrast, Plutarc etc. el presenten com a un astrònom que mostra interés en estudiar la natura, la forma i el moviment dels cosos celestes. Es coneix poca cosa més de la seua biografia, encara que sí podem determinar les característiques del seu pensament filosòfic.


2. FILOSOFIA DE ANAXÍMENES.

Anaxímenes continua l’especulació dels seus antecessors (Tales i Anaximandre) sobreel arkhé (l'element inicial i constitutiu del que corresponen totes les coses) explicatiu de la physis (natura) i accepta d’ells l’orientació plenament monista (defensen l’existència d’una sola classe de substància a partir de la qual es constitueix la resta de coses), la inexistència del buit i un cert hilozoisme (creença segons la qual la totalitat del cosmos és com un ésser vivent dotatd’ànima).

D’Anaximandre accepta també que totes les coses procedeixen d’una i acabaran dissolent-se en ella. No obstant això, s’acosta a Tales en pensar que l’arkhé ha de ser un element material concret conegut per l’experiència que, segons ell, és l’aire. Probablement va prendre aquesta elecció a partir de l’experiència, influint l'observació dels éssers vius i la importància del fenomen de larespiració.

Així, de la mateixa manera que Tales, Anaxímenes torna a pensar en una de les formes familiars de la matèria com a principi explicatiu. Però, com a Anaximandre, i ja que l’aire tot ho envolta i tot ho penetra (no accepta la possibilitat del buit), aquest aire és considerat àpeiron (allò il·limitat i indeterminat), encara que només en el sentit d’allò il·limitat físicament.

En aquestsentit, el pensament d’Anaxímenes suposa un cert retrocés davant l’extraordinària valentia intel·lectual d’Anaximandre i el seu nivell d’abstracció. Però, si bé és cert que en alguns aspectes Anaxímenes no aconsegueix les altes cotes del pensament del seu mestre, en canvi dóna un pas important en la comprensió de la natura, en assenyalar els mecanismes de l’aparició de de la diversitat d’allò existent apartir d’un únic principi. Anaximandre afirmava que allò il·limitat (àpeiron) era l’arkhé del qual sorgeixen els contraris, però no explicava el pas de l’aparició d’aquests a partir d’aquell.

Anaxímenes, que considerava l’aire com l’arkhé o principi de tot, busca una explicació mecànica: tot allò que existeix està format per la condensació o rarefacció de l’aire. Per condensació de l'aire,diu Anaxímenes, es formen els núvols; si els núvols es condensen es forma l'aigua; la condensació de l'aigua de lloc a la constitució del gel, de la terra; i la condensació de la terra dóna lloc a la constitució de les pedres i els minerals. El procés invers ve representat per la rarefacció: pedra terraaiguanúvols aire i, finalment la rarefacció de l'aire produiria el foc i el calor. Amb això,obre les portes a una possible matematització de la natura, que després seguiran els pitagòrics, i elimina qualsevol rastre de referència mítica en l’explicació de la diversitat de fenòmens i entitats que poblen la natura.
A aquesta explicació mecànica sobre l’origen dels elements, s’afegeix la concepció d’Anaxímenes de la Terra i el Sol. Per a Anaxímenes, la Terra és plana i per això potmantenir-se flotant en l’aire (tornant a la idea de Tales d’una terra sostinguda per alguna cosa, i menyspreant la hipòtesi d’Anaximandre d’una terra que no necessita suport pel fet mateix de ser rondona i estar al centre dels anells per què circulen els astres celests). Creu també que el sol és pla i està constituït per terra, com els altres cossos celestes.
Amb Anaxímenes, el concepte d’aire...