Así Es

JOSEP CARNER

1. J. Carner com a poeta noucentista
Josep Carner fou l'escriptor més destacat i influent del Noucentisme. Cal ressaltar la seva producció poètica, però també els seus escrits sobre literatura on exposava les seves teories i donava pautes a seguir. Els textos triats per a il·lustrar el pensament i la pràctica literària noucentista són gairebé exclusivament seus. Encara que nomostren la varietat de la literatura que s'escrivia, sí que són significatius i representatius dels interessos ideològics i estètics de la seva època. Estava preocupat per la llengua i tenia una obsessió per tenir un estil propi. Mètrica classicitzant, utilització del sonet, noms clàssics (fruits saborosos), naturalesa arcàdia, mediterranisme.
2. Els pretextos poètics
Allò que porta aescriure el poema (inspiració, motivació, etc.) Per a Carner el més important és el treball, el coneixement de la llengua, l’habilitat. No hi ha inspiració excepte l’ham poètic (moment de inspiració). La poesia de Carner aparentment és superficial, però és només la impressió de una mala lectura (preocupació moral i social). Pretesa superficialitat de Carner desapareix a partir de “Nabí” (preocupaciómetafísica de Carner). Utilització de pretext com a punt de partida, el qual queda transcendit per la mateixa formalització que se’n fa o per la intencionalitat última del autor. Generalment són pretextos extrets de la vida quotidiana, ja siguin persones, objectes o situacions. D’aquesta manera s’evita l’abstracció i es defensa de la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa ja que aquestsobjectes o situacions no tenen valor poètic per ells mateixos, sinó que són sotmesos a un procés literari artificiós.
3. El tractament simbolista
Per a Carner existeix un misteri per desxifrar: el món. Per fer-ho estableix una relació entre allò que no coneix i els objectes sensibles. Veu les coses des d’un punt de vista molt subjectiu. El símbol posa en pràctica la intuïció.
4. La tensióentre realitat i ideal
La realitat és el que és i l’ideal és el que li agradaria que fos. Carner es distancia de la realitat, distorsiona el que veu i ho idealitza de la manera que ell vol. El noucentista fuig de la realitat i ho vol transmetre al lector. Crea un món de ficció en el que aplica el distanciament entre la realitat i l’ideal.
5. Distanciament poètic amb relació amb la ironia
Elrecurs més rendible per marcar diferències entre realitat i poesia és el distanciament: la perspectiva mitjançant la qual el poeta pot distorsionar allò que veu d’acord amb els seus interessos i al mateix temps facilitar al lector la clau per introduir-se en la seva mentida. Josep Carner doncs, crea un món de ficció sobre el qual pot aplicar aquest distanciament necessari entre vida i literatura, unmón a mesura de les seves necessitats i desitjos. La ironia és la via més típica per explicitar aquest distanciament, és la que condiciona i desfigura la transcendència que pogués deduir-se del text. En primer lloc, com un recurs més d’habilitat de composició per tal que el poema guany valor com a tal més enllà. En segon lloc, esdevé una fórmula de destrancendentalització que facilitat lacomplicitat amb el lector per tal de fer-li veure que tot el que se li diu és mentida.
6. L’objectivitat pretesa i real
Amb el distanciament poètic i la ironia Carner no pot expressar la seva subjectivitat. Per tant, ho fa mitjançant l’objectivitat. Vol donar versemblança a la realitat inventada. L’objectivitat que pretén Carner no és totalment objectiva perquè sinó es mostraria la realitat i ell ésun poeta noucentista que busca allò ideal.
7. Ciutat, civilitat i classicisme
Classicisme és un concepte clau, dels més importants, a nivell estètic, és sinònim de perfecció formal. Esdevé també sinònim de ordre, serenitat, harmonia, seny, equilibri. Classicisme és igual a idealització de la realitat. És lògic que un moviment burgès com el Noucentisme faci de la ciutat, el seu escenari...