Bachillerato

1. LES GUERRES CARLINES

Causes

Conflicte successori:
La llei sàlica, d’ origen francès, impedia l’accés al tro de les dones, però Ferran VII va promulgar la Pragmàtica
Sanció, que derogava la llei. Els partidaris de Carles es van negar a acceptar la nova situació i el 1832 influïren sobre
el monarca greument malalt qui restaura la llei sàlica.
L’any 1833 va morir Ferran VII i el seutestament confirmava la seva filla com hereva del tro . El mateix dia, Carles es
va proclamar rei i es va iniciar una insurrecció absolutista al nord d’ Espanya per impedir la consolidació d’ Isabel al
tro
Va començar la regència de Maria Cristina, dona de Ferran VII, que durà fins que la seva filla Isabel assolí la majoria
d’edat. La Regent si volia salvar el tro per la seva filla, havia decercar suport en els sectors més moderats del
liberalisme.
Aleshores s’ inicia un procés de revolució liberal.





Etapes

Primera guerra carlina ( 1833-1840)
Segona guerra carlina o els Matiners (1846-1849)
Tercera guerra Carlina (1872-1876)

El carlisme
o
o
Les dues
Opcions
enfrontades
o

o

Partidaris de proclamar rei el príncep Carles
Maria Isidre.
Antiliberals idefensors de l’absolutisme i de la
societat tradicional, sota el lema “ Déu, Pàtria i
Furs”, són partidaris de la preeminència de l’
Església, del manteniment de l’ Antic Règim i del
sistema foral particularista.
Entre els dirigents hi havia membres del clero i
bona part de la petita noblesa rural. Eren
partidari molts petits propietaris empobrits,
artesans arruïnats i arrendataris emfitèuticsForta implantació en zones rurals del País Basc,
Navarra,una part de Catalunya, Aragó i València

La causa isabelina
o

o

o

En un principi va tenir el suport d’una bona part de l’alta
noblesa i de funcionaris, així com un sector de la jerarquia
eclesiàstica. Però per plantar cara als carlins, el bàndol
isabelí només podia trobar una base social sòlida
aconseguint l’adhesió delsliberals.
Per comprometre a la burgesia i els sectors populars de les
ciutats en favor de la seva causa, la regent Maria Cristina
va acceptar les demandes liberals.
Els liberals exigien la fi de l’absolutisme i de l’ Antic Règim

El desenvolupament del conflicte armat: PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
Fins el 1833 no s’organitzen en partides. En principi s’ organitzaven en petits escamotsEl focus més important es situa a la zona de Navarra i del País Basc, Pirineus catalans , nord de Castelló i Baix Aragó. Tam bé hi havia
presència carlista a les comarques catalanes de l’Ebre.






En aquest període, el front de guerra es consolida al nord on els carlins van aconseguir un seguit de triomfs militars.
El pretendent Carles s’ insta-la a Navarra on va crear unamonarquia.
Zumalacárregui va aconseguir conquerir Tolosa, Durango, Bergara i Eibar però fracassa a Bilbao on va morir l’any 1835.
A Catalunya
Lles primeres partides s’organitzen a Prats de Lluçanès però l’exèrcit lleial a Isabel va sufocar la revolta. Els
carlins catalans es reorganitzen el 1835.
A partir de 1835, els carlins van aconseguir controlar bona part de la Catalunya interior i de lamuntanya
tortosina, on va enllaçar amb les partides de Ramón Cabrera, que actuava al Maestrat i el Baix Aragó



La Victòria del General Espartero a Luxana (1836) dona el triomf als liberals i va posar fi al setge de Bilbao i els carlins
van iniciar expedicions a altres zones per ampliar el territori ocupat, com l’expedició reial del 1837 que va sortir de
Navarra cap a Catalunya per dirigir-se aMadrid. Els carlins però no van ocupar Madrid i es retiren cap al nord.
A l’ est, partides catalanes aragoneses i valencianes, sota la direcció de Cabrera, va iniciar incursions pel litoral
valencià.
Al Nord-est, les tropes liberals van anar recuperant ciutats com Ripoll i Solsona (1838) i es va fer impossible un triomf
carlí
La feblesa del carlisme va propiciar discrepàncies entre els...