Banc d'espanya
Páginas: 11 (2656 palabras)
Publicado: 29 de mayo de 2011
Historia
El 2 de juny de 1782 de mà del rei Carles III, es va fundar el Banc Nacional de Sant Carles, basat en el projecte presentat pel comte de Cabarrús al primer ministre, el comte de Floridablanca.
Els objectius del qual eres: servir de suport financer a l'Estat facilitant la circulació dels vals reals (deute públic) i convertint-los en efectiu, atendre els pagaments de la Corona al'estranger, proveir de queviures i vestuari a les forces armades, combatre el préstecs amb interessos desmesurats i proporcionar crèdit al comerç i a la indústria.
L’ institució va ser una novetat ja que: el seu capital era privat i estava dividit en accions, es preveia el repartiment de dividends i la junta d'accionistes no estava condicionada als accionistes singulars, com el rei.
Va emetre elsprimers bitllets de banc espanyols, anomenats cèdules del Banc de Sant Carles, que no van tenir gaire acceptació entre el públic.
Després de les dificultats generades sobretot pels enfrontaments d'Espanya amb França i Anglaterra els seus esforços es van centrar a buscar solucions a l’endeutament que el Govern tenia amb la pròpia entitat i que no podia pagar.
El 1829 el Govern i el BancNacional de Sant Carles van arribar a un acord pel qual el banc renunciava 310 milions de reals que el govern li devia a canvi de 40 milions de reals en accions del Banc Espanyol de Sant Ferran, creat per una real cèdula de Ferran VII; aquesta entitat va ser inaugurada com un banc d'emissió i va rebre el permís d'emetre bitllets, també servia per finançar al Govern.
Al 1844 es va crear periniciativa privada el Banc d'Isabel II amb l’objectiu de potenciar la vida mercantil. Podia emetre bitllets al portador, aquest fet va provocar l'oposició del Banc Espanyol de Sant Ferran, que va denunciar el nou banc encara que no va servir de res.
Al 1847 el mateix Banc d'Isabel II estava a punt de fer suspensió de pagaments, a causa del baix nivell d'activitat econòmica del país i la crisifinancera que va patir;aquest fet va provocar que es fusiones amb el Banc Espanyol de San Fernando.
D’aquesta manera va néixer el Banc Espanyol de San Fernando, el qual podia emetre bitllets a Madrid i crear sucursals en tots els llocs on no hi hagués un banc d'emissió. Llavors només hi havia dues entitats que podien emetre bitllets a Espanya: el Banc Espanyol de Cadis, fundat en 1846 com a sucursaldel Banc d'Isabel II, i el Banc de Barcelona, fundat el 1844, el qual va ser el primer banc comercial espanyol no oficial.
La Llei de 28 de gener de 1856 es canvia el nom del nou Banc Espanyol de San Fernando i es va passar a dir Banc d'Espanya, va deixar que l'Estat pogués nomenar el governador i a dos subgovernadors i va crear un sistema de pluralitat de bancs d'emissió que limitava a que noméshi pogués haver un banc per plaça.
Després d'aquest fet dels empresaris i comerciants van començar a crear bancs a les principals capitals espanyoles.
Al 1868 el ministre d'Hisenda, Laureano Figuerola, va declarar la divisió de la pesseta en 100 cèntims amb la intenció de que fos la unitat bàsica del sistema monetari espanyol. Al 1869 es van començar a utilitzar les primeres monedes.
El19 de març de 1874 el Decret-Llei impulsat pel ministre d'Hisenda José de Echegaray, va acabar amb el sistema de pluralitat d'emissió i va fixar al Banc d'Espanya com a únic emissor de bitllets a canvi d’un important crèdit per satisfer les necessitats financeres del Govern.
D’aquesta manera va deixar que els altres bancs provincials poguessin seguir com a bancs comercials, sense que poguessinemetre bitllets o que s'integressin en el Banc d'Espanya com a sucursals. La majoria dels bancs provincials es van integrar i només cinc van decidir continuar com bancs comercials.
En aquells anys es va generalitzar l’or com a moneda de canvi a Europa, a gran part d'Amèrica i al Japó, però Espanya no ho va fer, de manera que els bitllets en pessetes, no van ser intercanviables exclusivament...
El 2 de juny de 1782 de mà del rei Carles III, es va fundar el Banc Nacional de Sant Carles, basat en el projecte presentat pel comte de Cabarrús al primer ministre, el comte de Floridablanca.
Els objectius del qual eres: servir de suport financer a l'Estat facilitant la circulació dels vals reals (deute públic) i convertint-los en efectiu, atendre els pagaments de la Corona al'estranger, proveir de queviures i vestuari a les forces armades, combatre el préstecs amb interessos desmesurats i proporcionar crèdit al comerç i a la indústria.
L’ institució va ser una novetat ja que: el seu capital era privat i estava dividit en accions, es preveia el repartiment de dividends i la junta d'accionistes no estava condicionada als accionistes singulars, com el rei.
Va emetre elsprimers bitllets de banc espanyols, anomenats cèdules del Banc de Sant Carles, que no van tenir gaire acceptació entre el públic.
Després de les dificultats generades sobretot pels enfrontaments d'Espanya amb França i Anglaterra els seus esforços es van centrar a buscar solucions a l’endeutament que el Govern tenia amb la pròpia entitat i que no podia pagar.
El 1829 el Govern i el BancNacional de Sant Carles van arribar a un acord pel qual el banc renunciava 310 milions de reals que el govern li devia a canvi de 40 milions de reals en accions del Banc Espanyol de Sant Ferran, creat per una real cèdula de Ferran VII; aquesta entitat va ser inaugurada com un banc d'emissió i va rebre el permís d'emetre bitllets, també servia per finançar al Govern.
Al 1844 es va crear periniciativa privada el Banc d'Isabel II amb l’objectiu de potenciar la vida mercantil. Podia emetre bitllets al portador, aquest fet va provocar l'oposició del Banc Espanyol de Sant Ferran, que va denunciar el nou banc encara que no va servir de res.
Al 1847 el mateix Banc d'Isabel II estava a punt de fer suspensió de pagaments, a causa del baix nivell d'activitat econòmica del país i la crisifinancera que va patir;aquest fet va provocar que es fusiones amb el Banc Espanyol de San Fernando.
D’aquesta manera va néixer el Banc Espanyol de San Fernando, el qual podia emetre bitllets a Madrid i crear sucursals en tots els llocs on no hi hagués un banc d'emissió. Llavors només hi havia dues entitats que podien emetre bitllets a Espanya: el Banc Espanyol de Cadis, fundat en 1846 com a sucursaldel Banc d'Isabel II, i el Banc de Barcelona, fundat el 1844, el qual va ser el primer banc comercial espanyol no oficial.
La Llei de 28 de gener de 1856 es canvia el nom del nou Banc Espanyol de San Fernando i es va passar a dir Banc d'Espanya, va deixar que l'Estat pogués nomenar el governador i a dos subgovernadors i va crear un sistema de pluralitat de bancs d'emissió que limitava a que noméshi pogués haver un banc per plaça.
Després d'aquest fet dels empresaris i comerciants van començar a crear bancs a les principals capitals espanyoles.
Al 1868 el ministre d'Hisenda, Laureano Figuerola, va declarar la divisió de la pesseta en 100 cèntims amb la intenció de que fos la unitat bàsica del sistema monetari espanyol. Al 1869 es van començar a utilitzar les primeres monedes.
El19 de març de 1874 el Decret-Llei impulsat pel ministre d'Hisenda José de Echegaray, va acabar amb el sistema de pluralitat d'emissió i va fixar al Banc d'Espanya com a únic emissor de bitllets a canvi d’un important crèdit per satisfer les necessitats financeres del Govern.
D’aquesta manera va deixar que els altres bancs provincials poguessin seguir com a bancs comercials, sense que poguessinemetre bitllets o que s'integressin en el Banc d'Espanya com a sucursals. La majoria dels bancs provincials es van integrar i només cinc van decidir continuar com bancs comercials.
En aquells anys es va generalitzar l’or com a moneda de canvi a Europa, a gran part d'Amèrica i al Japó, però Espanya no ho va fer, de manera que els bitllets en pessetes, no van ser intercanviables exclusivament...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.