Barroco

EL BARROC I EL ROCOCÓ (Segles XVII i XVIII)
Vinculat a la Roma dels papes i es desenvolupa a Europa i Amèrica llatina durant el segle XVII i principis del segle XVIII.
Allà on els renaixentistes van posar equilibris, sobretot racionalisme. Els artistes del barrc hi posen fantasia, teatralitat...
Característiques
Búsqueda del moviment · Es representa o es suggereix l’infinit · Moltaimportància a la llum i als efectes que produeix · Tendència a la teatralitat i fastuositat · Mesclen arquitectura, escultura i pintura.
Arquitectura
Els edificis son concebuts com grans escultures. Apareixen dos nous ordres arquitectònics, l’ondulant i el gegant. La façana forma part de l’edifici i acostuma a tenir campaners. Hi han noves formes de plantes: ovals, el·líptiques...
N’hi han sostresd’esglesià de voltes de canó. Moltes línies corbes i superfícies ondulants substitueixen les línies rectes i superfície planes. Moltes façanes i parets són ondulades. Varietat de contrastos de llum. La decoració es abundant i exagerada.
Escultura
Esquemes lliures i cànons més esvelts que en el Renaixement. S’intenta captar el moviment i els moments fugaços. Apareix gust per la teatralitat. Els jocs dellum són accentuats per gestos exagerats i vestits amb molts plecs. Hi ha gran domini tècnic, que arriba al virtusosisme. L’escultura forma part de la decoració d’edificis però també hi ha escultura exempta. Temàtiques: religioses, mitològiques i funeràries.
Pintura
Gran interés per la llum. Perfecció del clarobscur. Predomini del color sobre la línia. Es busca el moviment i les composicionscomplexes. S’utilitzen decoracions il·lusionistes “ trompe l’oeil”. Introducció del genere “natura morta”. Utilització de murs i tel·les i realisme en els detalls.

ROCOCÓ
La paraula prové del francès “rocalle” i és utilitzat per primer cop per la crítica neoclàssica en sentit peforatiu. El consideraven recarregat o de mal gust. Predomina a Centre Europeu i no presenta grans innovacions respectedel Barroc. Els interiors són més decorats i els temes de la pintura són banals i intranscendents.

ÉPOCA CONTEMPORÀNIA I NEOCLASSICISME I GOYA (segles XVIII-XIX)
ÉPOCA CONTEMPORÀNEA (S. VIII)
Es va iniciar amb la REvolució Francesa (1879), i la Revolució Industrial. L’art no pateix una ruptura fins a finals del segle XIX amb el impressionisme. L’impressionisme es el precedent de totes lesavanguardes artístiques del segle XX. A partir del segle XVIII l’art tendeix a ser independent de la religió i del poder polític, per tant l’artista pot fer el que vulgui.
context
A mitjans del segle XVIII, a França i a la resta d’Europa i Amèrica sorgeix el moviment cultural de la Il·lustració, que es basava en l’aplicació del racionalisme a l’estudi dels diferents ambits de política, ciència icultura.
Apareixen tres disciplines que es dediquen a l’estudi de l’art: L’estètica, la crítica de l’art i l’història de l’art. La difusió de les obres d’art es fa a través dels salons i l’estudi a través de les Académies.
dates clau
· 1715 Mor Lluis XIV, rei de França · 1750 “L’enciclopèdia” dirigida per Diderot. · 1776 Independència dels EEUU
· 1789 Revolució Francesa · 1808 Guerra delFrancès · 1812 Constitució de Cadis · 1815 Congrés de Viena
· 1848 Manifest del Partit Comunista (Marx i Engels) · 1885 Conferència de Berín.
Revolució industrial / Capitalisme, Burgesia i Proletariat, concentració urbana, éxode rural, nous mitjans de comunicació
Cau l’antic règim / Despotisme il·lustrat, revolucions liberals, nacionalismes i socialismes.
Expansió territorial / Conferència deBerlin, noves cultures, menys poder de la religió i més poder addquisitiu burgés.
* París es la nova capital artística · Nous col·leccionistes · important paper de les acadèmies · aparició dels Marxants · Exposicions, salons, concursos · Aparició d’artistes inclassificables (Goya)

NEOCLASSICISME (1750-1848)
Es l’estil que s’identifica amb il·lustració. Creuen que l’art ha de contribuir a...