Baudelaire

BAUDELAIRE

1. Contra el Romanticisme

És un gran lector dels poetes romàntics francesos tot i que el Romanticisme no el convenç. De fet, la seva obra en serà una rèplica. Baudelaire critica al Romanticisme:

a. En contra de la inspiració senzilla i facilona com a font de creació, està a favor del treball, de l’obra reflexiva. Així, va corregir i coregir i revisar i revisar multitud devegades els poemes de Les flors del Mal. És, doncs, un treballador de la poesia. [antiromanticisme; els romàntics estaven en contra del treball]

b. Els romàntics aspiraven a la Immortalitat, l’eternitat, mentre que Baudelaire aspira a la permanència de l’instant d’escriure, l’instn efímer. El que importa és el present, no pas el futur.

2. Baudeliare com a poeta

En primer lloc, cal dir queBaudeliare és és el pare de la `poesia moderna. Com veurem, la introducció d’una temàtica nova i les seves aprotacions a la poesia el fan ser el punt de partença de la poesia que s’ha fet al llarg del segle XX. I potser del segle XXI.

També s’ha de parlar de Baudelalire com a poeta maleït. Els temes que va tractar i la seva vida no van ser ben vistos per la gent benpensant de la seva època. Com aconseqüència, la eva obra va er poc valorada i no va ser fins el segle XX que va ser reconeguda. Ara bé, no s’ha d’entendre Baudelaire com un personatge depravat, mandrós, lasciu i blasfemador, sinó com un artista jove de la seva època.

3. Temes de Baudelaire

A continuació apareixen els temes fonamentals de la producció artística i assagística de Baudelaire:

1. Crític amb la França dela seva època, que prima el diner i els negocis.


2. Interès per les ciutats en tant que generadores de la desgràcia humana (els pobres, els miserables, els aberrants,els cadàvers, la ruïna...).

3. Poeta enmig del món per repulsió, no pas per adhesió (i, en conseqüència, aquest món el rebutja).

4. Crítica de la MOJITERÍA, la hipocresia, el cinisme i l’egosime de la societatmoderna, que genera el pecat, l’avarícia i l’estultícia, entre d’altres.

5. L’spleen consisteix en la idea d’avorriment, de fàstic, de tedi, de nàusea davant la realitat quotidiana que l’envolta.

6. El dandy com a resposta al rebuig de la societat en què viu, tot i que aquesta positura tingui el cost de la soledat. El dandy és un malalt d’spleen, permanent ment avorrit.

7. Elsatanisme i el càntic del Mal com a manera de dir clarament el que tothom vol callar.
8. L’Ideal com a somni, aspiració íntima que mai no s’assolirà.


9. El viatge no és anar a un lloc físic, sinó el producte de la imaginació (“Els viatgers de debò són els qui se’n van sense anar-se’n”), una manera de voler ser en un lloc on no s’és.

10. L’existència és un infern dantesc. Això al porta auna concepció pessimista de l’home i de la seva maldat natural, la seva mediocritat i la seva hipocresia. Així, Baudelaire només percep el fracàs de les accions humanes.

11. Hi ha dues menes de dones: la “dona natural” i la dona sensual. La dona natual és aquella que submesa a la naturea, a la maternitat i a l’instint de possessió i que, per tanr, és abominable. En canvi, la dona sensualinspira l’amor carnal i la unió de contraris (home i dona). Cal dir que en cap cas la dona no és la musa del poeta.

4. Aportacions de Baudelaire

Baudelaire va introduir tot un seguit de novetat en la seva obra poètica:

1. Un llibre de poemes no és la unió d’un poema rere un altre, sinó que hi ha un fil conductor entre els poemes, de manera que el llibre té un principi i un final i elspoemes estan interrrelacionats, per la qual cosa el significat dels poemes depèn de l’ordre i de les relacions (foramls, al·legòriques o metafòriques) amb d’altres.


2. La introducció de nous temes, com ara els paradisos artificials, les masses, la rebel·lia i la mort, que deixen de banda els habituals en l’època a la poesia francesa (heorïcitat, m`partir cristians, la Pàtria, el pastoret...