Biologia 1r Batxillerat

TEMA 1: LA CÈL·LULA
1. TEORIA CEL·LULAR
El primer que va observar una cèl·lula va ser Robert Hooke al 1665, però T. Schwann al 1869 va elaborar la teoria cel·lular:
La cèl·lula és la part més petita que té vida. Qualsevol ésser viu té com a mínim una.
Tota cèl·lula fa les funcions necessàries per mantenir-se viva.
Tota cèl·lula prové d’una anterior.
Conclusió: la cèl·lula és la unitatanatòmica, funcional i reproductora d’un ésser viu.
2. FORMA, MIDA I TIPUS DE CÈL·LULES
Les cèl·lules presenten moltes formes diferents:
Forma arrodonida: òvul
Forma el·líptica: glòbuls vermells
Forma estrellada: neurones
Forma fusiforme: cèl·lules musculars
Forma prismàtica: cèl·lules vegetals
Forma variable: amebes
La mida de les cèl·lules també es diferent:
Bacteris: 1-2 µm
Humanes: 5-20µm
Òvuls: 150 µm (estruç: 7 cm)
Durada de les cèl·lules:
Neurones: tota la vida
Glòbuls vermells: 100 dies aprox.
Cèl·lules del fetge: 150 dies aprox.
Òvul: 24 h
3. ORGANITZACIÓ PROCARIOTA I ORGANITZACIÓ EUCARIOTA
PROCARIOTES
EUCARIOTES
No tenen membrana nuclear
Tenen membrana nuclear
Tenen un sol cromosoma circular
Tenen múltiples cromosomes no circulars
Son molt més antigues (2000anys abans)
Són més recents
Tenen menys orgànuls
Tenen més orgànuls
Només es troben en organismes unicel·lulars
Es troben en organismes unicel·lulars i pluricel·lulars
Només es troben al regne monera
Es troben als regnes animal (metazou), vegetal (metafit), fong i protoctist (protozou).

L’aparició de les cèl·lules eucariotes no va suposar la desaparició de les cèl·lules procariotes.Actualment es creu que les cèl·lules eucariotes deriven de procariotes que es van unir amb una relació de simbiosi per ajudar-se en èpoques de falta d’aliment. Va arribar un punt en que algunes d’aquestes cèl·lules procariotes es van desenvolupar fins al punt de convertir-se en mitocondris o cloroplasts.
4. CÈL·LULA EUCARIOTA
LA MEMBRANA CEL·LULAR
La membrana és el límit extern de la cèl·lula: téun gruix aproximat de 7-10 nm. No es pot veure al microscopi òptic però sí a l’electrònic. Té una estructura en forma de mosaic fluid. Està formada en un 40% de lípids, en un 50% de proteïnes i en un 10% de glúcids. Els greixos són fosfolípids. Estan organitzats en forma de bicapa lipídica. Entre mig apareix un greix esterilitzador: colesterol. N’hi pot haver a la part externa o a la interna.
Lesproteïnes apareixen enganxades a la bicapa lipídica. N’hi ha dos tipus:
Perifèriques: enganxades a una sola capa: 30%
Integrals: enganxades a les dues capes: 70%
Els sucres només es troben a la capa externa de la membrana. Tots els sucres s’anomenen glicocàlix. Es troben units a les proteïnes o als lípids. La proteïna s’anomena glicoproteïna i el lípid que porta un sucre s’anomena glicolípid.La principal funció de la membrana és controlar el transport de substàncies. Les membranes tenen una permeabilitat selectiva. El transport depèn de dos factors fisicoquímics:
El gradient de concentració: es basa en la quantitat de partícules que hi ha a banda i banda de la membrana. A la natura sempre les partícules tendeixen a desplaçar-se del medi de més concentració al de menysconcentració.
El gradient elèctric: ve determinat per la càrrega de les partícules que es mouen a banda i banda de la membrana fins a equilibrar-se.


El transport de la membrana el podem dividir en funció de la mida de les partícules.
*Quasi totes les membranes dels orgànuls de la cèl·lula pertanyen a la membrana cel·lular excepte la dels mitocondris i els cloroplasts

Transport de partículespetites
Transport passiu: a favor de gradient (no gasta energia)
Difusió simple: algunes partícules circulen lliurement per la membrana.
Difusió facilitada: s’utilitzen proteïnes que fan de canal, anomenades permeases, la glucosa n’és un exemple.
Transport actiu: contra gradient (gasta energia). Es fa mitjançant unes proteïnes anomenades bombes de sodi o potassi.
Transport de partícules grans...