Carta A La Reina D Anglaterra



CARTA A LA REINA D’ANGLATERRA
Resum:
La vida de Joan es veu truncada suntadament:
Joan Ferrer provoca l’enveja d’altres cavallers forjant una bona espasa, alguns cavallers la cobegen i Arnulf, un mercenari, adverteix que la aconseguirà siga com siga. Emma, és la seua enamorada i l’ avisa que ha d’anar espai amb Arnulf. En tornar a casa, troba al seu pare mort i fuig per salvar la seua vida,així es troba el dimoni que l’ofereix tres desitjos a canvi de l’espasa, la immortalitat, i tots els diners del món ficant la mà a la bossa, guarda el tercer desig per més endavant. Amb totes les seues riqueses es construeix una casa amb tota mena de luxes i amés lloga esbirros per venjar-se d’Arnulf, i el maten.
Joan i la poesia trobadoresca:
Com a comerciant viatja per Elna, Narbona i Provençafins arribar a Itàlia, i arribava fins a París per Tolosa i Llemotges, quan estava a Barcelona visitava a Emma. També utilitzava diferents noms per a cada lloc, Juan Herrero a Toldeo, Joâo Ferreiro a Lisboa, Jean Laforge a Reims, Johann Schmidt a Hamburg, John Smith a Londres i Janka Kovács a Pest. En els seus viatges per Occitània descobreix la poesia trobadoresca, i la practica, en primer llocpel seu caràcter anònim –ja que el podrien reconèixer al futur–, i perquè amb la seua aparença de jove, estava condemnat a l’amor cortès. Amés amb els seus viatges la difonia per Catalunya i altres territoris.
Joan viu a Itàlia:
Temps després decideix instal•lar-se a Gènova, allí treballa com a banquer amb el nom de Giovanni Fabbro, fins que aquesta s’enfronta amb la Corona d’Aragó. Ja començant elRenaixement, Joan es converteix en col•leccionista d’art romànic, i va emmagatzemant-lo en diferents palaus que té repartits per tota Europa. Per altra banda és més difícil viatjar pels diferents països de parla romànica a causa de la normalització de les llengües de cada territori. La resta del Quattrocento viu a Venècia i Florència, esdevinguent com a mecenes. Però de nou es trasllada aEspaña, perquè aquesta estava atacant Itàlia per ser un país ric, i continua amb la seua col•lecció d’art romànic.
Viatge a Amèrica del Sud i vida a París:
Amb el descobriment d’Amèrica, Joan es sent atret pel nou continent, l’any 1531 viatja a Panamà i va amb Francisco Pizarro a investigar el sud d’aquest país. Els exploradors maltracten el indígenes, però Pizarro castiga a aquells que ho fan, ellintenta establir un tracte pacífic i aconseguir l’or d’aquestes tribus. Passant els Andes arriben a Cajamarca, una ciutat inca, on poden apreciar la seua disposició moderna. El seu rei Athaualpa és considerat un descendent directe del sol, és un autèntic déu pagà. Atahualpa ensenya a Joan algunes paraules en quitxua i Joan l’ensenya a jugar als escacs. Al final el rei és assassinat per Pizarro ambl’objectiu d’aconseguir el seu or.



Vida a París:
Europa continua amb guerres i decideix refugiar-se a Transilvània, després va a París. A mitjan segle XVII viatja a França amb el nom de Jean Laforge. S’introdueix a la cort del rei Sol, i es fa amic de Madame de Sévigné, el que li provoca problemes amb Fouquet. Va instaurar la seua segona residència a Rotterdam, en Províncies Unides. Freqüenta elCafé de la Régence, on coneix a Voltaire, Diderot, D’alembert, Robespierre i Rousseau. França i Prússia entren en guerra i Joan funda una fàbrica de siderúrgia, que era una actualització de la farga del seu pare, a les muntanyes de Schieferbirge (Prússia), però no abandona els negocis a França, així sempre tindria un lloc segur per a viure guanyés qui guanyés.
Karl Marx:
Joan coneix a Carl Marx aBonn, una vegada que es van emborratxar junts i acabaren detinguts. Es troben unes quantes vegades més al llarg de la seua vida, a Berlín i a Londres, quan Joan hi va per veure una exposició, li fa una visita al seu amic, que viu amb la seua dona Jenny –de qui estava molt enamorat–, les seues filles, i una jove anomenada Lenchen Von Westphalen, amb qui va tenir un fill, tanmateix Engels el va...