Catalunya Sota Bombes

CATALUNYA SOTA BOMBES
A grans trets, l’exposició tracta sobre els bombardeigs que va sofrir Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola i com aquest nou concepte de fer la guerra afectava al dia a dia de les persones que habitaven a les ciutats afectades, com són Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus o Figueres. Es mostra clarament la mortaldat que van significar aquests terriblesbombardeigs i com la resistència s’organitzava col·lectivament per tal de fer-los front. Tot això ens ho expliquen, òbviament, dins d’un context històric i polític on la República, que es trobava en un moment de modernització reformista, va veure com un sector de l’exèrcit espanyol s’aixecà contra aquesta iniciant una guerra civil que duraria gairebé tres anys.
El primer bombardeig es produí per marcontra Roses el dia 30 d’octubre de 1936. Els primers mesos els bombardejos van ser navals. A principis del 1937, l’aviació italiana, que va ser la que va causar més víctimes civils, comença a bombardejar el litoral català i el litoral valencià. Entre el 25 de desembre de 1936 i el 15 de gener del 1939 van ser bombardejades 36 localitats catalanes.
El que tenien de particular aquests bombardeigsés que eren de saturació i consistien en la caiguda lliure d’un gran nombre de bombes a un punt concret que acabava completament destruït i que causava, a més d’una gran quantitat de morts i ferits, un gran impacte moral a la població. Aquesta cruel tècnica és fàcilment relacionable amb l’anomenada Guerra Total, una guerra que exigeix l’ús extrem de totes les forces d’una nació. En la guerra totalhi intervenen tots els habitants d’una població siguin militars o no, és una movilització total que compromet la totalitat de la nació en tots els aspectes, els danys són materials i morals i s’imposa el deure de no descuidar cap dels mitjans aptes per destruir físicament i moralment a l’adversari. Era, per a què ens entenguem “una guerra sense caserna” encara que la traducció al català soniestranya.
He volgut centrar el tema en els dos temes que més m’han picat la curiositat i que més han suscitat el meu interès, que són els bombardeigs a les centrals hidroelèctriques i la col·lectivització d’aquestes centrals. Ho he fet d’aquesta manera perquè he considerat que si hagués fet un recorregut global de l’exposició no podria haver aprofundit cap dels temes que s’hi exposaven i a més haguésestat difícil tractar més detingudament i àmpliament, els temes que més m’han cridat l’atenció. L’opinió personal està centrada en el tema de les col·lectivitzacions de les centrals.
Els bombardeigs a les centrals hidroelèctriques són de gran interès, ja que van suposar la paràlisi de la producció energètica i en conseqüència, significava un gran problema per al subministrament de bona part del’energia necessària per al funcionament de la indústria catalana. Estem davant d’un tema, doncs, de gran importància estratègica per al desenvolupament de l’ofensiva franquista a les zones republicanes.

BOMBARDEIGS A LES CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES
L’any 1936, el SEUC (Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya), elabora tot un seguit de normes generals per protegir-se dels bombardeigs des de lescentrals hidroelèctriques i des dels campaments on hi vivien els treballadors d’aquestes centrals.
El febrer de any següent, tres avions de la legió Còndor (força aèria enviada pels alemanys per ajudar l’exèrcit franquista) van rebre l’ordre de bombardejar les centrals hidroelèctriques ubicades a les conques dels principals rius dels Pirineus.
El 14 de febrer del 1937, el món veurà com cauen lesprimeres bombes a la central de la ciutat de Saragossa i tres dies més tard, després del bombardeig a Osca, el tinent Runze i companyia tornaran a la base de Saragossa.
El 19 de febrer del mateix any, la Legió Còndor bombardeja la canonada i la cambra d’aigües de la central de Capdella i l’esquadrilla del tinent Runze bombardeja les comportes de la central de Sant Llorenç de Montgai.
Hem de...