ciencies terra
Páginas: 6 (1282 palabras)
Publicado: 28 de enero de 2014
2. La geosfera.
2.1 Caracterització de la Terra dins el sistema solar. Exposició dels diferents
mètodes d'estudi de l'interior de la Terra, interpretació i aplicació de les dades
que proporcionen. Esquematització de l’estructura interna de la Terra.
La Terra és dels vuit planetes del sistema solar, juntament amb Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Altres components delSistema són els asteroides (com els que abunden entre Mart i Júpiter), els satèl·lits que orbiten a l’entorn d’alguns planetes i els cometes (amb òrbites més irregulars) tal com ara és considerat l’antic planeta de Plutó. Tots ells tenen una antiguitat d’un 4.600·106 d’anys
Els planetes es diferencien entre els quatre interns, rocosos, petits i els quatre externs, gasosos i més grans. Tots ellsdescriuen òrbites a l’entorn del sol (moviment de translació) al mateix temps que es mouen sobre el seu propi eix (moviment de rotació). Altres moviments que afecten la Terra són el d’expansió global de tot l’univers i el de precessió, semblant al d’ una baldufa.
La distància Terra-Sol es pren com a unitat bàsica de distància entre planetes (u.a.= 150·106 km) i és la que possibilital’existència d’aigua líquida que ofereix les condicions idònies per a l’existència de vida. Altres planetes en altres sistemes compleixen aquesta condició i no és descartable l’existència d’altres manifestacions vitals a la resta de l’univers.
L’estudi de la Terra es pot fer a través de mètodes directes i mètodes indirectes. Els primers són molt restringits i els segons aporten dades que fan variar laconcepció de l’interior terrestre a mesura que les més recents van substituïnt les anteriors. No existeix doncs un únic model de terra i sempre està sotmès als canvis que impliquin els nous descobriments.
Els mètodes directes són la prospecció (mines i excavacions científiques), les manifestacions volcàniques que expulsen material de l’interior, l’estudi del relleu i fotografies de satèl·lits (perveure la complementarietat entre zones...).
Els mètodes indirectes es basen en la mesura de dades de l’interior terrestre com ara densitat gravetat, temperatura, magnetisme, transmissió d’ones sísmiques. També inclou l’estudi de fragments extraterrestres (meteorits).
L’estudi de la densitat permet concloure que a l’interior hi ha roques més denses i que estan disposades de maneraconcèntrica, ja que els valors de gravetat a la superfície són equivalents.
La Terra atrau els cossos amb la força F (que ja hem treballat) que provoca un moviment amb una acceleració mitjana de 9,81 m/s2. Aquest valor presenta anomalies d’acord amb la latitud (més alt als pols -9,83- i menor a l’equador -9,78-), l’altitud (més alt a nivell mar que a muntanyes). Malgrat tenir en compte aquestes duescorreccions el valor de g presenta variacions, anomenades anomalies, que s’expliquen per la diferent densitat de les roques a l’interior (a més densitat més massa més F més g). Això permet detectar jaciments (anomalies +) i bosses de petroli (anomalies -)
La temperatura augmenta cap a l’interior de la terra d’acord amb un gradient geotèrmic de 30º/km. Aquest gradient és incompatible ambl’estabilitat terrestre ja que proporcionaria temperatures excessivament altes a l’interior. Es considera que un cop assolit els 1500ºC el gradient perd valor fins arribar a una temperaura màxima entre 5000º i 6000º. El flux geotèrmic és la quantitat d’aquest calor intern que travessa un punt de la superfície terrestre, amb un valor mitjà d’ 1,4·10-6 Cal/cm2/seg però amb variacions importants que indiquenla presencia de bosses magmàtiques o diferents gruix de les capes superiors terrestres. L’origen d’aquest calor intern s’atribueix al calor residual des de l’origen mateix de la terra i a la presència de materials radioactius (urani) en procés de desintegració.
És ben sabut que la Terra actua com un potent imant, creant un camp magnètic (amb pols no coincidents amb els geogràfics) que...
2.1 Caracterització de la Terra dins el sistema solar. Exposició dels diferents
mètodes d'estudi de l'interior de la Terra, interpretació i aplicació de les dades
que proporcionen. Esquematització de l’estructura interna de la Terra.
La Terra és dels vuit planetes del sistema solar, juntament amb Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Altres components delSistema són els asteroides (com els que abunden entre Mart i Júpiter), els satèl·lits que orbiten a l’entorn d’alguns planetes i els cometes (amb òrbites més irregulars) tal com ara és considerat l’antic planeta de Plutó. Tots ells tenen una antiguitat d’un 4.600·106 d’anys
Els planetes es diferencien entre els quatre interns, rocosos, petits i els quatre externs, gasosos i més grans. Tots ellsdescriuen òrbites a l’entorn del sol (moviment de translació) al mateix temps que es mouen sobre el seu propi eix (moviment de rotació). Altres moviments que afecten la Terra són el d’expansió global de tot l’univers i el de precessió, semblant al d’ una baldufa.
La distància Terra-Sol es pren com a unitat bàsica de distància entre planetes (u.a.= 150·106 km) i és la que possibilital’existència d’aigua líquida que ofereix les condicions idònies per a l’existència de vida. Altres planetes en altres sistemes compleixen aquesta condició i no és descartable l’existència d’altres manifestacions vitals a la resta de l’univers.
L’estudi de la Terra es pot fer a través de mètodes directes i mètodes indirectes. Els primers són molt restringits i els segons aporten dades que fan variar laconcepció de l’interior terrestre a mesura que les més recents van substituïnt les anteriors. No existeix doncs un únic model de terra i sempre està sotmès als canvis que impliquin els nous descobriments.
Els mètodes directes són la prospecció (mines i excavacions científiques), les manifestacions volcàniques que expulsen material de l’interior, l’estudi del relleu i fotografies de satèl·lits (perveure la complementarietat entre zones...).
Els mètodes indirectes es basen en la mesura de dades de l’interior terrestre com ara densitat gravetat, temperatura, magnetisme, transmissió d’ones sísmiques. També inclou l’estudi de fragments extraterrestres (meteorits).
L’estudi de la densitat permet concloure que a l’interior hi ha roques més denses i que estan disposades de maneraconcèntrica, ja que els valors de gravetat a la superfície són equivalents.
La Terra atrau els cossos amb la força F (que ja hem treballat) que provoca un moviment amb una acceleració mitjana de 9,81 m/s2. Aquest valor presenta anomalies d’acord amb la latitud (més alt als pols -9,83- i menor a l’equador -9,78-), l’altitud (més alt a nivell mar que a muntanyes). Malgrat tenir en compte aquestes duescorreccions el valor de g presenta variacions, anomenades anomalies, que s’expliquen per la diferent densitat de les roques a l’interior (a més densitat més massa més F més g). Això permet detectar jaciments (anomalies +) i bosses de petroli (anomalies -)
La temperatura augmenta cap a l’interior de la terra d’acord amb un gradient geotèrmic de 30º/km. Aquest gradient és incompatible ambl’estabilitat terrestre ja que proporcionaria temperatures excessivament altes a l’interior. Es considera que un cop assolit els 1500ºC el gradient perd valor fins arribar a una temperaura màxima entre 5000º i 6000º. El flux geotèrmic és la quantitat d’aquest calor intern que travessa un punt de la superfície terrestre, amb un valor mitjà d’ 1,4·10-6 Cal/cm2/seg però amb variacions importants que indiquenla presencia de bosses magmàtiques o diferents gruix de les capes superiors terrestres. L’origen d’aquest calor intern s’atribueix al calor residual des de l’origen mateix de la terra i a la presència de materials radioactius (urani) en procés de desintegració.
És ben sabut que la Terra actua com un potent imant, creant un camp magnètic (amb pols no coincidents amb els geogràfics) que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.