Comentari conjunt de dos documents

Comentari conjunt de dos documents

Els dos documents als que fem referència en aquest comentari presenten el mateix tema: L’arribada del internacionalisme obrer a Espanya (1868-1874). Aquest aconteciment el podem situar en el punt 6 del Tema 3 ‘El Sexenni Democràtic’ (1868-1874).
El primer document es un text de font primària o històrica de tipus sociopolític. Va ser escrit el 1870 aBarcelona pel Congrés Obrer de Barcelona, i va dirigit a l’Estat.
Pel que fa el contingut del text, podríem destacar com a idea principal el internacionalisme amb la anarquisme, que deriva en la no participació en el vot dels obrers, ja que aquestos rebutxaven qualsevol tipus de govern per la absència de canvis polítics que s’havien produït temps abans amb els canvis de govern. Com a idees secundariesestarien la abolició completa de l’Estat, la retirada de la propietat privada, poder de les empreses per als treballadors i l’abolició del dret d’herència.
El segon document és una font secundaria o historiogràfica que representa l’anarquisme i el sindicalisme a Espanya, amb punts de dos colors diferents les federacions de la internacional i les societats obreres no internacionalistes . Va sercreat per Josep Termes el 1971 i va dirigit als interessats en història d’Espanya del s.IX, es a dir, als lectors.
La idea principal d’aquest document és la quantitat de federacions de la internacional i de societats obreres no internacionalistes a Espanya. Els nombres més grans es troben a Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana. A Catalunya la causa era perquè era zona de industria i lescondicions de vida i de treball dels treballadors eren pèssimes, i a Andalusia per les males condicions de vida i de treball dels agricultors, ja que aquest era el territori Espanyol a on més es cultivava.







Les llibertats polítiques donades pels Sexenni va propiciar el creixement del moviment obrer i l’entrada en Espanya de les idees obreres europees, entre elles el internacionalismeobrer de la 1ª Internacional (socialisme i anarquisme). Una d’elles va ser el socialisme utòpic, que volia la construcció de societats igualitàries, però sense enfrontar-se amb el capitalisme, es a dir, al marge d’ells. A més, va influir en el cooperativisme, en el qual destacaren Joaquín Abreu i Fernando Garrido, entre altres. Un altra va ser el republicanisme federal democràtic , que moltagent suportava per la seua política i les seus reformes per a fer front a la mala situació, encara que després fora una estafa, ja que no es va complir el que havia establit. De manera que els treballadors, veient que ninguna forma de govern els ajudava com volien, se ficaren del costat de ideologies internacionalistes com l’anarquisme o el socialisme. La 1ª Internacional va arribar a Espanya ambl’anarquista Fanelli, seguidor de Bakunin, que el 1868 va expandir les seues idees per Madrid i Barcelona, creant el primers nuclis associats a l’AIT. Aquests primers nuclis tenen una ideologia bakuninista i va tindre molta influència entre el proletariat català i els camperols andalusos.
En 1870 es fundà la Federación Regional Española (FRE) de l’AIT al Congrés de Barcelona, que utilitzava per a lalluita la vaga i posava la revolució social com a objectiu per acabar amb el capitalisme. Els treballadors van començar a afiliar-se al sindicats d’una manera espectacular, sent els nuclis més importants a Catalunya, Andalusia, València, Madrid i Valladolid. A partir del 1971 va agarrar importància el socialisme marxista, any en que Paul Lafargue es va instal·lar a Madrid i va crear un grupmarxista. Però aquest grup marxista va ser expulsat de la FRE pels anarquistes el 1872 i va crear la Nueva Federación Madrileña a Madrid, establint la revolució política per a fer-se amb el govern i llevar el capitalisme.
El 1874 el nou sistema de la Restauració la declarà il·legal la Internacional, i la va reprimir, fent que aquesta tingués que passar a la clandestinitat.


Els antecedents...