Comentari De Sòcrates

1. Quina és la idea principal del text.
Una de les idees principals del text és la reafirmació de l’actitud de Sòcrates. Sòcrates va ser acusat pel tribunal de corrompre el jovent i d’atacar els déus de la ciutat.
Sòcrates es reafirma devant d’aquest fet i continua filosofant i ensenyat als ciutadans atenesos tal i com li demana el seu déu interior i perquè sap que el bé més gran és la virtuti per adquirir-lo cal que els ciutadans adquireixin coneixements.
Sòcrates creu que ha de transmetre coneixements als ciutadans d’Atenes per que arribin a ser virtuosos.

2. Defineix les següents paraules:
-Virtut: Significa saber fer alguna cosa (areté) segons el context i per Sòcrates s’aconsegueix mitjançant el coneixement. Un exemple de saber fer seria cuidar de l’hisenda i per tantaquella persona es virtuosa en aquestas cures.
-Déu interior o bé Daimon. Fa referència a la conciència individual de cadascún té però en el text es parla del daimon interior de Sòcrates. És una veu que li diu què es el bé o el mal.

3. Per què Sòcrates diu: “I jo estic convençut que mai no heu tingut cap bé més gran per a la ciutat que el meu servei al déu”
Amb aquesta frase, Sòcrates ens vol dirque guiat per la seva conciència o el seu daimon interior ell fa el bé més gran que és ajudar als ciutadans atenesos a reconèixer la seva ignorància mitjançant la maièutica i la ironia, i d’aquesta manera arribaran a aconseguir la seva saviesa. Per tant ser virutós és el que es coneix per intel•lectualisme moral.
Amb el mètode socràtic, Sòcrates imparteix la seva doctrina mitjançant el diàleg comés el cas de “L’apologia de Sòcrates” que és escrita per Plato que reprodueix el pensament de Sòcrates.
Sòcrates recrimina el comportament dels ciutadans atenesos ja que aquests priorizen les béns materials, les riqueses…etc devant de problemes més importants com ho són els diferents aspectes morals.
Aquest fet fa que el daimon interior de Sòcrates l’impulsi a impartir la seva doctrina iintentar alliberar a la ciutat de falsos sabers i a curar la seva ànima.
L’ensenyament que imparteix consta de dues parts fonamentals que són la ironia i la mièutica.
La ironia és la primera etapa on es tracta de « buidar » els falsos sabers de coneixement vulgar i sofístic del ciutadà.
És un procediment on s’intenta fer veure a la persona i demostrar-li que defensa cosas absurdes i que no sap peròcreu saber.
Això és el que aconsegueix Sòcrates quan l’oracle de Delfos li confesa que ell és el més savi. Li diu això perquè ell reconeix la seva ignorància i aquest fet l’acosta a la saviesa. El segon procés del que estavem parlant és la maièutica i el va anomenar d’aquesta manera ja que és semblant a l’art de llevadora que exercia la seva mare però enfocat a la moral. La llevadora ajuda a lesdones a donar a llum cossos i ell ajuda als homes a donar a llum pensaments.
És l’art que facilita al ciutadà mitjançant el diàleg, les idees que innatament posseeix i que es troba en el fons de tota persona.
La intenció de Sòcrates és arribar i aconseguir la veritat que té cadascún en el seu interior i posar-la al descobert.
Per aquesta raó arriba a la conclusió que qui fa el mal ho fa perignorància i no per malícia.
Sòcrates identifica el coneixement amb la virtut, i qui és virtuós conseqüentment serà feliç. Ja que qui aconsegueix la virtut té una vida bona i por assolir la felicitat i actuar correctament bé.
Això és el que es coneix per intel•lectualisme moral.

4. Comparar el plantejament de Sòcrates amb el dels sofistes:
La doctrina de Sòcrates té unes idees contràries a ladels sofistes però tot i així també tenen certes semblances.
Una d’aquestes semblances seria l’interès per l’home com a ciutadà. Totes les qüestions morals i polítiques que es plantejen van destinades per a la millora de les persones com a ciutadans.
Una altre semblança seria l’interés per llenguatge. Sòcrates i els sofistes afirmen que el convenciment de la veritat està determinat per una...