Comentari De Text, Sonet A Laura, Petrarca

En quina part del cel, en quina idea
fou el model que la Natura hagué
per fer un rostre tan bell, pel qual volgué
mostrar ací baix allò que allà dalt crea?

Quina nimfa a les fonts, o quina dea
pel bosc tan rulls d’or fi mai va desfer?
Quan algun cor tantes virtuts tingué?
Si m’ha de dur la mort la que més pera!

Cercant beutats del cel, debades mira
el qui els ulls d’ella mai no vaesguardar,
llavors que suaument els clou o els gira.

Ni sap com l’amor sana i pot matar
el qui no sap com dolçament sospira,
com dolça riu, i és dolça en el parlar.

Sonet de PETRARCA (Dedicat a Laura)

Aquest sonet pertany a Francesco Petrarca que neix a Arezzo el 1304, fill d’un notari florentí exiliat. Estudia a Montpeller i Bolonya, i torna després a Avinyó, ciutat on s’haviatraslladat el seu pare i on coneix Laura, de la qual s’enamora per tota la vida un Divendres Sant de 1327. Pren els ordes menors i viatja per Europa fins que pocs anys després de saber que la pesta s’ha endut Laura, s’instal·la definitivament a Itàlia: primer a Venècia i després a Pàdua, fins a la seva mort l’any 1374.
Al llarg del poema ens parla sobre el seu gran amor impossible, sobre el seu amorplatònic a qui va dedicar la major part de les seves obres. Ens diu que la seva bellesa és tan única i inigualable que podria ser un àngel creat al cel, el seus cabells són tan llargs, tan rulls, tan rossos, que embullats, formen un bosc immens. Qui cerqui tanta bellesa com la que ella presenta, perd el temps, el seus ulls són màgics i, aquí, ens parla sobre com els gira, com no li presta atenció.Finalment, demostra el que sent de veritat, diguent que aquell qui no sap com de dolça és la seva amada no entén res, no entén que l’amor, pot sanar, però també, matar.
El tema principal del poema és l’amor platònic ( i amb aquest la idealització de l’estimada) que, podem veure reflectit al llarg del text en distintes ocasions, una d’elles quan diu: ‘’...per fer un rostre tan bell, pel qualvolgué/ mostrar ací baix allò que allà dalt crea?’’
Les parts internes que podríem trobar en el poema serien dues, corresponents als dos quartets la primera i als dos tercets la segona. Durant la primera s’idealitza a l’estimada, a la dona, es reflecteix una bellesa inigualable, la perfecció, la inspiració del poeta: ‘’ Quina nimfa a les fonts, o quina dea...’’
La segona part, constituïda per lesdues darreres estrofes, ens parla amb un to més melancòlic, tal vegada, més trist. Parla sobre el sofriment per amor, sobre com l’estimada no li fa cas, com gira el seu preciós rostre cap a una altra banda, sense tenir-lo en compte: ‘’... llavors que suaument els clou o els gira.’’
Referint-nos a l’estructura externa podem dir que és un sonet, constituït per dos quartets i dos tercets amb rimaABBA-ABBA CDC-DCD consonant, els versos son hendecasíl·labs, és una estructura pròpia de la lírica italiana.
Començant amb els recursos diríem que podem trobar dos paral·lelismes al llarg del poema, un en el primer vers quan diu: ‘’En quina part del cel, en quina idea...’’ i l’altre ‘’ Quina nimfa a les fonts, o quina dea...’’
També observam l’ús de preguntes retòriques com: ‘’ Quan algun cortantes virtuts tingué?’’
L’ antítesis també hi és present quan diu: ‘’ Ni sap com l’amor sana i pot matar’’
Podríem atrevir-nos a considerar aquest vers com una hipèrbola, ja que posa a un punt tan alt l’amor que pot donar vida, o mort.
Durant els dos darrers versos trobem la repetició de la paraula dolça, considerant-la una antítesis.
Trobem unes quantes metàfores al llarg del poema, com:‘’...per fer un rostre tan bell, pel qual volgué/ mostrar ací baix allò que allà dalt crea?’’ Referint-se a la bellesa, a la perfecció de la seva estimada, la qual, només pot haver estat obra dels àngels, del cel.
Quan utilitza : ‘’ Quina nimfa a les fonts, o quina dea...’’ Diríem que es refereix a la inspiració del poeta, una nimfa, una dea; reflecteixen el poder, la bellesa suprema....