Comentari de text

COMENTARI DE TEXT: Carpe Diem de Joan Fuster

En aquest text, l’autor, Joan Fuster, posa de manifest una realitat ineludible de la qual tothom és testimoni: la felicitat no abunda tant com caldria. Servint-se de diverses dades i arguments i fent una constant contraposició entre allò que ell defensa i allò que pensem “els altres”, exposa com les nombroses estadístiques de les quals sentim parlarnomés ens informen d’aquells aspectes de la vida menys importants, mentre que els altres, com són la felicitat i el plaer són obviat, no solament pels enquestadors sinó també per les persones en la seua vida quotidiana.

El text proposat per a comentar s’estructura en cinc paràgrafs acompanyats d’un títol i d’un referent bibliogràfic. L’article presenta una ordenació lógica i ordenada delcontingut, la qual cosa facilita la seua comprensió. L’estructura interna respon a l’habitual estructura tripartita del discurs periodístic; el primer paràgraf és la introducció, tot i que trobem la idea principal de l’article ( hi ha dues perspectives; la dels qui s’escandalitzen perquè abunda l’hedonisme i la dels qui pensen que hi ha poc) i la tesi defensada per l’autor que ens exhorta a viure lavida, a gaudir del plaer. El cos o fase argumentativa abraça el segon, tercer i quart paràgraf, l’autor aporta una sèrie de raons que demostren que no hi ha motius per a l’escàndol: els que haurien de saber-nes (els professionals de l’estadística) ens desinformen en la mesura que diuen coses de les necessitats bàsiques però no ens les presenten com a garanties de la felicitat. Les vertaderesnecessitats: menjar (taula), i reproduir-se (llit), una de l’individual i l’altra de la social són ignorades pels sociòlegs i pels economistes. El darrer paràgraf configura la conclusió, on l’autor mostra la conseqüència lògica d’allò dit abans : “el plaer en resta descartat” sembla que estan instaurats en una cultura antielitista que menysprea les sensacions corporals plaenteres. Podem obserbar coml’autor ha fet ús d’una estructura temàtica de tipus analitzant ja que el tema principal es troba al principi de l’article i a continuació el desenvolupa afegint altres subtemes a més de valoracions. Pel que fa al títol, cal dir que és temàtic, ja que aquesta expressió llatina, per tots coneguda, es sol traduir per “viu el moment”; el mateix que proposa l’autor; és a dir, el títol reccull el tema i ensavança el contingut de l’article.

Aquest text pertany a l’àmbit d’ús periodístic ja que apareixen dins d’aquest context comunicatiu. Es tracta d’un article publicat al setmanal català “El Món” el 5 de febrer de 1982. Cal remarcar que tot i ser un article, presenta certs trets propis de l’assaig, com correspon a l’estil fusterià. D’acord amb el gènere la tipologia textual ésl’expositivoargumentativa, ja que,si d’una banda l’autor presenta una informació aparentment objectiva, observem molts trets argumentatius, com la presència de lèxic valoratiu i judicis de valor. En concordança amb la tipologia textual, la finalitat del text és, d’una banda informar el lector d’una situació real que té lloc a la nostra societat (per això, l’autor empra l’exposició de fets objectius) i d’altra, preténconvèncer el lector perquè aquest s’adderisca a la seua tesi: l’autor vol que prenguem conciència d’aquesta realitat i modifiquem la nostra conducta, és a dir, traguem tot el suc que la vida ens pot oferir. En relació amb l afinalitat, les funcions objetiva, i apel-lativa, ja que pretén influir en el receptor del text. També hi trobem la funció poètica del llenguatge com és propi als escritsts deFuster, que es manifesta en l’ús d’un estil periodístic literari.

Per que fa al canal, es tracta d’un text escrit que presenta les característiques pròpies i previsibles a aquest tipus de mitjà: temps i espai no són compartits per l’emissor i el receptor no hi ha posiibilitat d’interacció entres els participants de la situació comunicativa, ja que aquesta és unidireccional, i el text...