Comentari Panteó

Comentari d’una obra arquitectònica: El Panteó
L’edifici és de l’any 27 aC. i és considerat el temple romà més important i impressionant. Fou destruït per un incendi l’any 80 dC i reconstruït entre el 118 i el 128 dC, durant l’època de l’emperador Adrià. Es creu que aquesta reconstrucció es va dur a terme per Apolodor de Damasc.
1.Tècnica
El temple està format per un pòrtic octàstil, unacel·la circular, sobre la qual descansa la cúpula, i l’element de transició entre els dos cossos és el pròpylon, que té la mateixa alçada que el tambor. Els materials utilitzats per la seva construcció foren materials porosos com la pedra volcànica i les peces de fang cuit. El mur exterior fou construït amb formigó (opus caementicium) i el maó (opus latericium) i la tècnica constructiva utilitzada fouopus quadratum , on tots els maons són iguals i es col·loquen de forma ordenada. Per la cúpula es va utilitzar pedra pómez, més lleugera i que va permetre la seva construcció i que perdurés al llarg del temps. L’escala de l’obra, com la dels altres edificis d’època romana, és més monumental que la grega.
2.Anàlisi de la forma
Els elements de suport utilitzats són el mur, com ja he dit abans,juntament amb les pilastres, adossades a tant a l’interior de l’edifici com al pòrtic, i les columnes, que també apareixen a l’exterior. Les columnes situades al pòrtic el divideixen en tres naos, amb la central més ampla; són d’estil corinti, reconegudes per l’estil del capitell que està decorat per les fulles d’acant.
Els elements suportats és divideixen en els del pòrtic i els de la cel·la. Elpòrtic té una vessant a dues aigües, d’influència grega, i a l’interior presenta una volta de canó a la naos central i un entaulament arquitravat als dos laterals. A més el timpà del pòrtic es distingeix del grec perquè el frontó no està il·lustrat, és llis, i la cornisa presenta una inscripció. La cel·la de planta circular està coberta per una cúpula, sustentada per 8 pilars i els murs. Es tractad’un cercle inscrit en un quadrat, que també es reflecteix en el sòl interior de la cel·la. L’obertura principal és l’òcul de la cúpula, que deixa entrar la llum a tot l’interior; a més d’algunes obertures al tercer pis del mur.
La inserció d’una àmplia sala rodona adossada al pòrtic de temple clàssic és una innovació en l’arquitectura romana. Fou una novetat utilitzar-lo a un temple i escercava un efecte de sorpresa notable quan s’entra en la sala.
La cel·la és de planta circular; a més, l’altura de l’edifici és la mateixa que la del diàmetre de la cúpula, 43.3 metres, de mitja esfera, que permet que a l’interior de la cel·la es pugui inscriure una esfera completa. Aquestes proporcions donen una sensació d’harmonia a l’espai interior. Les línies dominant són corbes. La porta d’accésde bronze és l’original d’època romana, que va ser restaurada en el segle XVI. L’aspecte interior té major importància que l’exterior, a diferència de Grècia. L’espai és centralitzat, però als costats hi ha nínxols recoberts per semi-cúpules, que ajuden a distribuir el pes de la cúpula i dirigir-lo als murs. Les obertures es troben entre els pilars que s’utilitzen com elements de suport, i entotal n’hi ha vuit, alternades entre semicirculars i rectangulars. De les dues rectangulars una correspon a l’entrada i la del seu davant és l’absis, cobert per una cúpula d’un quart d’esfera. La resta d’obertures corresponen a sis nínxols més profunds, a mena de capelles, emmarcades per pilastres corínties i tancades per dues columnes del mateix ordre. En els espais tancats de la paret sobresurtentemplets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle, que són simplement ornamentals. La il·luminació natural es deu gràcies a l’òcul de la cúpula i la filera de finestres de la part superior del tambor. Els murs interiors estan recoberts de marbres i el paviment, també de marbre, recrea el quadrat enllaçat amb el cercle. És la cúpula de fàbrica més gran de la història. La cúpula...