Comercio internacional

POLÍTICA ECONÒMICA II

LES RELACIONS ENTRE LES ECONOMIES INTERNACIONALS –
Aplicació en l’empresa

1. INTRODUCCIÓ
L’evolució del comerç internacional està condicionada a la situació econòmica general; cicles d’expansió i recessió segons intensitat, duració, lloc, etc. Les relacions econòmiques-comercials es mantenen en tot moment però, es produeixen variacions.
La dinàmica actual és queels països desenvolupats són els que més pes tenen en el comerç internacional amb un clar predomini de productes manufacturats (3/4 parts de les seves exportacions). Agreujant així el deteriorament de la Relació Real d’Intercanvi (RRI).
El comerç és un dels sectors de l’economia la dinàmica del qual i el seu funcionament es troben en una estreta relació amb el desenvolupament de totes les ramesde la producció, ja que és el conducte mitjançant arriben els productes als consumidors.
Els objectius de les polítiques de comerç intern i extern són:
* Assegurar l’abastiment suficient i oportú de la demanada efectiva interna.
* Modificar els canals de distribució de mercats específics on es produeixen alteracions y fluctuacions.
* Contribuir a l’estabilitat interna de preus i, enalguns casos, a població amb ingressos reduïts.

2. EXPORTACIÓ
Existeixen economies d’exportació i economies exportadores. Les primeres són aquelles que es dediquen a extreure matèries primes que després vendran a l’exterior. Les economies exportadores són les que fabriquen els productes amb matèries primes pròpies o importades, venent una part al mercat nacional i l’altra als mercatsinternacionals.
Exportació és una venda que es realitza més enllà de les fronteres aranzelàries en les que està situada l’empresa. Exportar tant sols és vendre. Algunes de les causes de l’exportació és que cap país produeix tots els béns que necessita, ha de fabricar aquells en els quals té avantatja comparativa per a que al vendre aquests obtingui els que li són més difícil o més costosa és laproducció. Una altra causa és l‘evolució accelerada de la tecnologia.
La finalitat de l’exportació és assegurar el continu creixement de l’empresa que ven als altres països.
Existeixen tres requisits indispensables:
* El producte ha de ser exportable.
* L’empresa ha de tenir capacitat exportadora.
* El mercat ha d’estar ben seleccionat.
Per a exportar directament es requereix que es formiun departament específic, que es responsabilitzi a un executiu en la tasca i que aquest no tingui una altra funció que la de promoure, analitzar i verificar les exportacions.
La correspondència es refereix a que a nivell d’empresari i empresa es mantinguin diverses relacions amistoses amb un altre empresari o empresa en determinat país. Sense finalitat lucrativa s’ajudin enviant-se informació,rebent-la quan hi hagi visites i corresponent de la mateixa manera.

3.1. CONSIDERACIONS
Les diferències existents entre el comerç intern i l’extern són contingències originades perla dinàmica dels països, la seva evolució i la competència que existeix en cada un d’ells.
Alguns aspectes que cal tenir en compte són:
* Ubicació geogràfica: resulta estratègica a l’hora de plantejaroperacions internacionals. El clima és un element important ja que pot influir en determinades corrents comercials. Així com religió i tradició, raça, normes, costums i hàbits.
* Població i idioma.
* Moneda.
* Legislació.
* Finançament.

3.2. NEGOCACIACIÓ
Negociar és trobar una solució i resoldre punts divergents atenent a l’interès comú dels interlocutors. A l’analitzar unanegociació existiran conflictes, dels quals podem mencionar-ne dos: d’interès i de drets.
Els conflictes d’interès sorgeixen quan l’empresa té interès d’aconseguir fites y algú ho impedeix. Els de drets es donen quan algú desitja canviar condicions de l’operació comercial sense avís previ. Existeixen diferents mètodes per resoldre conflictes.

3. L’EXPORTACIÓ EN XIFRES
Per tal de plasmar...