Comunicación

Introducció
Característiques Perspectiva Interpretativa
La perspectiva interpretativa té com a objecte d'estudi originari la comunica- ció interpersonal, la comunicació cara a cara en la nostra vida quotidiana. Intersubjectivitat de les relacions socials. (acords intersubjectius entre els subjectes).
Crítiques a la P. Interpretativa
Manifestacions superficials del que és social. Noaprofundeix en les causes polítiques, econòmiques i ideològiques del compor- tament social. Afavoreix l'statu quo, del sistema dominant en una societat. Ex: els intel·lectuals que estudien com el poble dorm però no fan que desperti.

UNITAT 1: L’ESCOLA DE PALO ALTO
Orígens
Petita ciutat al sud de San Francisco. 1959, el psiquiatre D. Jackson decideix fundar-hi el Mental Research Institute. Principalsrepresentants Gregory Bateson, Ray Birdwhistell, D. Jackson, Albert Scheflen, Stuart Sigman i Paul Watzlawick, als quals es podrien afegir, encara que també se'ls podria enquadrar en altres escoles, Edward T. Hall i Erving Goffman. Es va anomenar la universitat invisible (college). Realment no existia, sinó que era formada per les xarxes de connexions que s'estableixen entre els investigadors d'unadisciplina, encara que no coincideixin en una mateixa universitat. Tot i el nom, no tots van coincidir en aquesta ciutat.
Principis
La impossibilitat de no comunicar:
Sempre comuniquem. Interacció = Molts missatges. És a dir, per a comunicar no és necessari tenir la intenció de comunicar, sinó simplement funcionar com un missatge. EX: VESTIR. Incomprensió o el malentès formen part de lacomunicació.
Aspecte de contingut i aspecte relacional
El contingut fa referència al que es diu i l’aspecte relacional li dóna sentit, qualifica el contingut. Quan ironitzem donem a entendre el contrari del que diem. És a dir, el contingut del missatge és qualificat per la relació que s’estableix.
* METACOMUNICACIÓ: De la interacció s’estableix la metacomunicació. Després d’afirmar algo, si diem “esbroma” ens metacomunicquem, assenyalem que el que haviem dit no era veritat.

El doble vincle
Paradoxa pragmàtica: s’obeeix desobeint.
Se'm demana que faci una acció que no podré complir de cap de les maneres.
EX: No llegeixis això.La persona ha de fer X. La persona ha de fer I, la qual cosa entra en conflicte amb X. Cap comentari sobre els absurd o inentendible de la situació és permès.El doble vincle és una paradoxa pragmàtica que només es pot resoldre si no s'accepta el missatge proposat (maltractament dona). Les paradoxes sorgeixen pertot i exer- ceixen una considerable influència en la nostra percepció de la realitat.



La realitat de primer i segon ordre
Realitat de primer ordre: consenso de la percepción y se apoyan en pruebas experimentales, repetibles y, porconsiguiente, verificables. EX: la gravetat, la força d'atracció que es manifesta entre la Terra i els cossos que són sobre la seva superfície o que hi són a prop, és una realitat de primer ordre.
Realitat de segon ordre: realitat simbòlica,interpretada a través de imatges o concepcions. Subjectiva. Els éssers humans coneixem la realitat a partir de la interpretació que en fem.
EX: la mort d’algú.Primer respiració, després cor, ara cervell. La concepció d’orfe segons els dogon de Mali.

UNITAT 2: L’interaccionisme simbòlic
Inicis
George H. Mead i Herbert Blumer fundadors de l'interaccionisme ?simbòlic. els símbols (el llenguatge verbal i no verbal) permeten que les persones es comuniquin entre elles, i explica que és amb aquesta comunicació que s'estableix la societat. Mitjançant lainteracció permanent amb símbols anem construint el sentit de les situacions socials de la vida quotidiana, que estableixen el que els altres esperen de nosaltres i el que nosaltres esperem d'ells.
Visió diferent de la concepció sobre comunicació a la dècada dels 1950.
Posa en èmfasi la construcció del senitt per part de les persones i del coneixiement social en la societat.
Recull la complexitat...