Conceptes medievals

Matèria de Bretanya

Denominació que rep el conjunt de narracions de caràcter llegendari sobre el món mític de Camelot, el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Apareixen escrites en llatí, a la França del segle XII. En un primer moment les composicions es creen en vers, però evolucionen cap a la narrativa.
El nom fou encunyat pel poeta francès Jean Bodel, seguint les línies del seupoema èpic Chanson de Saisnes, per tal de diferenciar aquest conjunt d'obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta.
Chrétien de Troyes, considerat per alguns com a l'escriptor que va establir les bases per al desenvolupament de la novel•la occidental, és un dels principals creadors del temes i personatges de la matèria de Bretanya.
En aquest tipus de producciócristal•litza la literatura llegendària dels pobles cèltics a través de la qual es dur a terme un enaltiment del ideals cavallerescos representats per la figura del rei Artús i dels seus cavallers. El context en què es desenvolupa l'acció recupera un passat mític que ens situa entorn al segle IV.
El destinatari era un lector culte, refinat i estretament relacionat amb la cort, que s'emmiralla enles aventures idíl•liques d'un món cavalleresc on predominen els valors de l'honor, el coratge, l'amor i la lleialtat. La creació d'un passat utòpic on el cavaller és portador dels més alts ideals va alimentar, durant segles, una concepció gairebé mística de les aspiracions espirituals del món cortesà.
Segons Carlos Garcia Gual, els normands establerts a Anglaterra degueren veure amb bons ullsaquesta glorificació d'un llunyà passat celta, que rebaixava el prestigi dels seus antecessors en el poder i que de pas confirmava les pretensions nacionals del regne conquistat per qui era, en relació al Duc de Normandia, un vassall del rei de França. Enfront de la èpica carolíngia, difosa per les cançons de gesta i pels historiadors francesos, ara podien esgrimir una altra èpica, que s'emparava enla prosa llatina d'aquesta Història venerable.
Més enllà del món fantàstic que es crea des d'aquests pressupostos -capaç d'entretenir i fer somiar els lectors-, aquesta literatura incloïa un programa polític i ideològic de lloança dels estaments privilegiats, que a través de la glorificació i del projecte idealitzant de la ficció literària aconsegueix legitimar-se en el poder. Res de noutrobam en aquest fet i sí un de ben constant al llarg de la Història: la literatura com a producció no només artística, sinó també ideològica al servei dels estaments privilegiats.
És important deixar dit que la matèria de Bretanya és la base sobre la qual es fonamenta la narrativa cavalleresca. D'aquí ve la idea bàsica de relatar les diverses aventures d'un cavaller, enamorat d'una dama, que cercahonor i fama.
El cicle artúric, la part més popularitzada de la Matèria de Bretanya, narra dues històries entrellaçades: una gira entorn de Camelot, indret que representa la utopia plena de virtut cavalleresca; l'altra narra la recerca del Sant Greal per part dels cavallers vinculats amb la cort.
Aquestes històries medievals que exalten la heroïcitat dels seus protagonistes estan estibadesd'elements cristians. Un dels més visibles és el de la destrucció de la virtut humana a causa de les mancances morals d'alguns dels seus personatges, o el de la recerca de la relíquia cristiana que més especulacions i llegendes ha motivat de la història bíblica. La temàtica amorosa adaptada a l'esquema de l'amor cortès propi de l'època entre Lancelot i Ginebra o Tristán i Isolda, suposa un altre delsnuclis temàtics més importants d'aquests relats.
Joseph Campbell ha vist, en la literatura artúrica, i en especial en aquelles històries sobre el Greal, una al•legoria del desenvolupament humà i del creixement espiritual.
El que és cert és que la ficció que recrea el món ideal dels honorables cavallers de la cort de Camaleot ha servit com a font d'inspiració inesgotable, no només en relació a...