Constitucional

TEMA 1. NATURALESA, ESTRUCTURA i ELEMENTS DELS DRETS CONSTITUCIONALS

-------------------------------------------------
1. El concepte i l’estructura formal dels drets constitucionals

1.1. Concepte i denominació

Els DC apareixen com una categoria especial dels drets subjectius. Són expectatives d’acció jurídica que la norma constitucional atorga a un subjecte individual o col·lectiuper què pugui disposar d’un bé determinat front a altres subjectes que tenen l’obligació de comportar-se d’acord amb les exigències que requereix el gaudi d’aquest bé per part del seu titular.

Els drets constitucionals neixen fora per complet de qualsevol negoci jurídic i només existeixen per disposició de la Constitució, imposant la seva titularitat al marge de la voluntat de la persona a quies destinen. Expressen, els espais de llibertat i de dignitat de la persona humana considerats com indispensables per la convivència democràtica fins del espai estatal. Per això, han estat anomenats DDHH.

També aquests drets són anomenats DDFF perquè s’entén que conformen les bases o fonaments del quadre de drets que l’OJ assegura a la persona. Així també els denomina l’encapçalament del títolI de la CE, tot i que en la seva posterior regulació va introduint altres denominacions que creen confusió a l’hora de determinar la naturalesa dels DDFF i LLPP. L’adjectiu fonamental referit a drets en el sistema constitucional espanyol provoca més dubtes que certeses.

Aquesta és la causa per la que els drets reconeguts en la CE, independentment del seu règim jurídic particular, són designatscom a drets constitucionals. Els DC són tots aquells que la CE reconeix tant dins del títol I com en les altres parts del seu text.

1.2. L’estructura dels DC
Els DC operean directament des de la CE que els atorga com a mínim un contingut essencial que s’imposa al legislador. Si bé el legislador pot i ha de dictar lleis sobre els DC, no pot, determinar lliurement el seu contingut. Els dretsposseeixen una estructura que els ve donada per la pròpia CE, que determina els seus titulars o subjectes actius, l’objecte o bé jurídic de que disposen dits titulars, el contingut de les facultats que li corresponen per poder exercir aquesta disposició sobre l’objecte i els subjectes passius o obligats que han de facilitar als esmentats titulars la lliure disposició sobre dit objecte o bé jurídic.-------------------------------------------------
2. La dimensió subjectiva i objectiva dels drets

Els DC tenen dues facetes que actuen conjuntament: la de constituir una pretensió jurídica pel seu titular (dret subjectiu) i la d’estar expressats en normes constitucionals que formen part de l’OJ (dret objectiu) i ser normes constitucionals. El TC diu: “en primer lloc, els DDFF són dretssubjectius, drets dels individus no només en quant a drets dels ciutadans en sentit estricte, sinó en quant que garanteixen un status jurídic o la llibertat en un àmbit d’existència. Al propi temps, són elements essencials d’un ordenament objectiu de la comunitat nacional, en quant aquest es configura com marc d’una convivència humana justa i pacífica, plasmada històricament en l’Estat de dret i,més tard, en l’Estat social de dret o l’Estat social i democràtic de dret, segons la fórmula de la nostra CE”.

2.1. Els DC com a drets subjectius
Per dret subjectiu s’entén compreses les expectatives d’acció jurídica que una norma atribueix a un o varis subjectes, individuals o col·lectius, sobre un determinat objecte. El que està en joc és la pretensió jurídicament protegida del subjecteactiu o titular. Està lligada a l’ús o gaudi del conjunt de facultats que formen part del contingut del dret i que, en el cas dels DC, ha d’estar garantida de manera immediata i permanent pels poders públics. Pot consistir en que un tercer no actuï, que actuï o que permeti exercir un poder propi capaç d’incidir en una relació jurídica determinada.

La principal, tot i que no única garantia del...