contaminació del riu Ebre a flix

CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE A FLIX
Comença la descontaminació del pantà de Flix, nou anys després que un estudi mostrés una important acumulació de residus químics i radioactius a causa de l’activitat centenària de l’empresa Ercros. En paral.lel, es realitzen actuacions per millorar les infraestructures d’abastament d’aigua dels municipis situats riu avall per assegurar el subministrament en casd’accident.
CAUSES:
A final del segle XIX es va instal.lar al municipi de Flix (Ribera d'Ebre) una planta química dedicada a la producció de sosa al costat del riu Ebre. L'empresa, aleshores, es deia Societat Electroquímica de Flix. Després de quedar pràcticament derruïda durant la Guerra Civil, la planta es va recuperar i l'any 1960 va arribar a tenir 1.500 treballadors. La planta produïa tottipus de productes químics: àcid acètic, permanganat potàssic, potassa càustica, acetats de vinil, etc. El 1987 es va constituir el grup Ercros i l'any 1990 la fàbrica va passar a pertànyer a Erkimia SA, l'empresa química d'aquest grup. L’any 1996 el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per encàrrec del Departament de Medi Ambient, va detectar contaminantsen el riu en forma de residus amb presència de metalls pesants (sobretot mercuri i cadmi, però també altres com crom i zinc) i compostos organoclorats (hexaclorobenzè, policlorobifenils, etc.). En una segona fase de l’estudi, enllestida el desembre de 2003 i encarregada al CSIC i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va observar també la presència d’uns nivells de radioactivitatinesperada-ment alts, fet que va generar una important alarma social. Aquesta radioacti-vitat es devia a l'existència de diversos radionúclids o elements radioactius (plom, cesi, radi, etc.) procedents de la desintegració de l'urani. Tots aquests fangs estaven ubicats en la zona de riu situada just davant de l'empresa –que, en aquesta zona, forma el pantà de Flix- dividits en diversos lòbuls amb gruixosde fins a quatre metres. Els residus químics –organoclorats- dipositats al pantà provenien dels processos de la planta d'Ercros per a la fabricació de sosa i productes clorats (lleixiu, àcid clorhídric, cloroform...), molts produïts des de feia més d'un segle. Va ser justament en el moment de laconstrucció de la presa de Flix, l'any 1949, quan l'empresa va engegar el sistema actual per fer l'electròlisi de la sal, és a dir, quan van començar a emprar-se els càtodes de mercuri i els ànodes de grafit. Els residus derivats d'aquests sistemes eren abocats al riu i van quedar retinguts per la presa de tal manera que s’acumulaven juntament amb els sediments naturals procedents de riu amunt.Tanmateix, els elements radioactius i bona part dels metalls pesants dipositats a l'embassament provenien del procés industrial d'elaboració del fosfat bicàlcic. Aquest producte s'utilitza com a pinso en l'alimentació animal i es va començar a elaborar l'any 1973 fent servir fosforita i àcid clorhídric. La fosforita és un mineral que conté, de formanatural, diverses impureses, entre les quals l'urani-238 i els seus elements de desintegració, com el radi-226 o el plom-210. Les quantitats absolutes dels diferents compostos dipositades a l'embassament eren molt elevades. Inicialment es va calcular que hi podria haver entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb elements tòxics i radioactius. El volum total d'aquests fangs era comparable ald'una illa de l'Eixample de Barcelona, amb una alçada d'entre 6 i 11 pisos. D'aquest total, entre 100 i 180 tones correspondrien a metalls pesants, entre 8 i 13 tones a compostos organoclorats i entre 70 i 100 tones a residus radioactius. De mercuri, un dels metalls més tòxics, es va estimar que hi hauria dipositades entre 10 i 18 tones. Totes aquestes estimacions només es referien a la part...