Contes canterbury

INTRODUCCIÓ
Geoffrey Chaucer va néixer a Londres cap al 1342, on hi va morir el 1400. Assistent del rei Eduard III, diplomàtic a Flandes, Gènova i França, i finalment, escriptor. La seva obra més famosa és Els Contes de Canterbury, començats cap al 1386. En aquesta obra, l’autor ens dóna la seva visió de la naturalesa humana a través d’un grup de peregrins que s’expliquen diversos contesmentre fan camí cap a Canterbury. Al pròleg de l’obra, se’ns presenten els diferents personatges, que estan allotjats a l’hostal de Tabard, a Shothwark.

ANÀLISI PERSONAL DEL TEMA
L’obra ens ofereix una àmplia panoràmica de la societat del S XIV. A l’època de Chaucer, la ciutat de Canterbury era molt popular degut a la peregrinació a la catedral, on es troben les restes de Sant Tomàs Beckett, depersones vingudes de tota Anglaterra cercant la curació. L’autor ens presenta una gran varietat de personatges, els quals la majoria són estereotips de les classes socials més diverses. Els personatges van des dels més ben situats fins al nivell social més baix.

D’altra banda, a l’època medieval hi havia persones que no eren ni senyors ni camperols, eren els habitants de les ciutats ocupats enactivitats artesanals i mercantils. Dins aquesta nova classe hi estarien alguns dels personatges que se’ns presenten al pròleg, com ara, els artesans membres de la confraria que disposen d’un bon patrimoni i abundants ingressos: el mercer, el fuster, el teixidor i el tapisser, que portaven amb ells un cuiner; els comerciants, com el mercader i el mariner, que depenien del comerç marítimfonamentalment; els que tenien un bon ofici com el doctor, que havia guanyat prou diners durant la pesta1 i l’advocat, homes savis i grans professionals; un reboster, encarregat de comprar les provisions pel col•legi d’advocats; l’estudiant d’Oxford, al qual li agradava ensenyar i aprendre; i fins i tot, la muller de Bath, que teixia. Els habitants de les ciutats eren els nous burgesos que van aconseguirenriquir-se gràcies al comerç i a la industria.

A l’època feudal la societat estava formada per tres ordes: els que resen (oratores), els que lluiten (bellatores) i els que treballen (laboratores)2. Cadascun d’aquests ordres o estaments té la seva pròpia funció:

 Els oratores administraven els sagraments, predicaven i ajudaven al poble a aconseguir la salvació. En aquest grup hi estarien lamonja priora, el monjo viatger (prior d’un monestir), el frare mendicant i el capellà de poble. A aquest odre pertanyen els dos únics personatges dels quals coneixem el nom, d’una banda, la monja priora que és diu Madam Englantina i, de l’altra, el frare mendicant que es diu Hubert.
L’algutzir encarregat de fer complir els manaments dels tribunals eclesiàstics, i el venedor d’indulgències, sóndos personatges relacionats en aquest ordre encara que no hi pertanyen. El venedor d’indulgències estava entre els venedors de remeis i records, com la botelleta d’aigua miraculosa, que van sorgir al voltant del monestir.

1La pesta bubònica minvà la població anglesa durant les plagues de 1349 i s’agreujà la situació les dècades de 1360 i 1370. HILTON, Rodney; Siervos liberados. Losmovimientos campesinos medievales y el levantamiento inglés de 1381; Madrid, 1978, pág. 200.
2Els ideòlogues de l’Edat Mitjana, principalment els eclesiàstics, van elaborar una concepció de la societat tripartita o trinitària, ja que estava integrada per tres ordres: els que oren u oratores, els que lluiten o bellatores i els que treballen o laboratores. VALDEÓN, Julio; El feudalismo; Madrid, 1997, pág.65.
D’aquest venedor, de parlar melós i presumit, en destaca el seu aspecte efeminat: “Em sembla que era cavall castrat o euga”(Contes de Canterbury; traducció de Victòria Gual, Ed. Quaderns Crema, 1997, pàg. 23). A l’algutzir l’autor el descriu com un home calent i luxuriós, que es ven per un quart de galó de vi; encara que és considerat i bon company.

 Els bellatores eren els protectors...