Crítica sobre la television publica

PREGUNTA 1 Informació i entreteniment: crítica i funcions
Sempre s’han qüestionat les funcions i la manera de com ens afecten els programes de
televisió públics. Per poder fer una anàlisi d’aquestes qüestions es poden adoptar dues
perspectives, una mes negativa com és la crítica, i un altra més positiva com és la
integrada.
La visió crítica és adoptada per l’escola de Frankfurt, que té unaperspectiva marxista i
desenvolupa “la cultura de masses”. “Les idees que dominen en una determinada
societat, son les idees que imposa la classe dominant”(Karl Marx). La teoria crítica
qüestiona el rol de la comunicació en la desigualtat i el poder; la producció i distribució
de les idees es troba en mans dels capitalistes, convertint-se així les tecnologies
informatives en agents de controlsocial. Ens adonem que vivim sota la influència de
programes televisius que ens transmeten la informació i ens venen allò que només a
alguns els interessa. Els medis de masses es consideren medis de manipulació. “es pot
realment diferenciar entre els medis de comunicació de masses com instruments de
informació i diversió, i com medis de manipulació i adoctrinament?” [p.38 Marcuse.
El hombreunidimensional (p.o.1964)].
Però segons la visió integrada no tothom es deixa influenciar per la televisió i hi ha
persones que encara que veuen aquests programes, no es deixen manipular. “el
coneixement de dades sobre el consum en el camp dels medis massius de comunicació
és encara molt lluny de una demostració del seu efecte net sobre la conducta, l’actitud i
els punts de” (Lazarsfield &Merton, 1977, p.3). Lazarsfield i Merton expliquen que
per moltes dades que hi ha sobre el consum i el aprovisionament, no hi ha xifres que
registren l’efecte dels medis massius de comunicació, no hi ha xifres que demostren
l’impacte social i psicològic dels medis massius de comunicació, “saber quantes hores
manté algú la ràdio encesa no dona cap indici sobre el efecte que en el exerceix el queescolta” (Lazarsfield & Merton, 1977, p.3). Aquesta perspectiva integrada es
defensada per els funcionalistes; es basaven en les funcions (processos vitals u orgànics
en la mesura en la qual contribueixen al manteniment del organisme) d’una pràctica
social o de una institució.
Traslladem la visió crítica i la visió integrada a l’actualitat a través de la televisió
pública de Catalunya (TV3).Aquest canal es defineix a si mateix com una televisió

pública, compromesa amb els valors socials i democràtics, amb el pluralisme i amb els
serveis als ciutadans.
Té com a objectius “interessar i seduir, ajudar a la gent a entendre el món que
l’envolta, emocionar-la i fer-la vibrar, ajudar-la a fer-se gran amb criteris i
entreteniment responsable, fer-la créixer en valors i coneixements,ajudar-la a
cohesionar-se i oferir-li mons imaginaris i reals que dinamitzin la seva creativitat”.
(Televisió de Catalunya S.A. 2012). Aquesta televisió marca els seus objectius de
manera molt clara i concisa, però, realment es compleix aquestes característiques?
Des del punt de vista crític, aquests objectius no són complits. Aquesta televisió no basa
la seva programació en informar, sinó enla publicitat, no ens informen, ens manipulen;
les idees estan en mans capitalistes i ens manipulen a través de la publicitat, creant-nos
falses necessitats, “falses son aquelles que interessos socials particulars imposen al
individu per la seva repressió: las necessitats que perpetuen el esforç, la agressivitat,
la misèria y la injustícia.” (Marcuse, 1993, p. 35). A través de publicitat fanque
necessitats que no són imprescindibles a la nostra vida, en imprescindibles (telèfon
mòbil, televisió, roba de marca, perfums, etc). Per un altra banda, els programes
d’entreteniment no són responsables com diuen, perquè es dediquen a la ridiculització
de personatges participant així en una degradació cultural, (Crackòvia, Polònia,...). Tot i
que disposa de programes de diversos tipus,...