Cromatografia De Paper De Clorofil·La

Informe pràctica
Cromatografia de paper de Clorofil·la
Per Anna Rangel Deler Grup 10 Bloc 3
Introducció
Els pigments que es troben en les plantes, constitueixen la base de la fotosíntesi, ja que s'encarreguen d'absorbir la llum solar, i amb això possibilitar la transformació de matèria inorgànica en orgànica.
En aquesta pràctica hem volgut extreure el pigment verd (clorofil·la) de les bledesa través de la cromatografia en paper. La cromatografia és unta tècnica que permet la separació de les substàncies d’una mescla segons la velocitat de migració que tenen, de tal manera que al final del procés, permet veure perfectament el color verd de la clorofil·la.
La cromatografia en paper, etimològicament dit “dibuix en colors”, consisteix a fer pujar sobre un paper secant el líquid queconté dissolts els pigments.

Objectius
* Extraure el pigment fotosintètic de les bledes
* Aplicar la tècnica de cromatografia de paper per separar les substàncies.

Bases teòriques
La clorofil·la
La clorofil·la (del grec  chloros, verd i phyllon, fulla) és una molècula present en les plantes, algues i cianobacteris relacionada en el procés de la fotosíntesi.
La clorofil·la va serdescoberta el 1817 pels químics francesos Pelletier i Caventou, que la van aconseguir aïllar de les fulles de les plantes. Pelletier va introduir els mètodes, basats en la utilització de dissolvents suaus, que van permetre per primera vegada aïllar no només la clorofil·la, sinó substàncies de gran importància farmacològica com la cafeïna, la coltxicina o la quinina.
L'estructura de la molècula declorofil·la consta de dues parts: un anell de porfirina (substituïda amb petits grups enllaçats, substituents) i una cadena llarga anomenada fitol. L'anell de porfirina és una tetrapirrole, amb quatre anells pentagonals de pirrole enllaçats per a formar un anell més gran que és la porfirina. L'hemoglobina de la sang i altres proteïnes contenen també una porfirina, que en aquest altre cas constituïxel principal d'un grup hemo; i també es troba porfirina en l'estructura de la vitamina B12. El grup hemo conté un àtom de ferro (Fe); la porfirina de la clorofil·la duu en lloc equivalent un àtom de magnesi (Mg2+). L'absorció de determinats pics de l'espectre de radiació és una propietat de les molècules orgàniques que contenen dobles enllaços conjugats (dobles enllaços alternats amb enllaçossimples); pot veure's en les fórmules desenvolupades contigües que l'anell porfirínic és ric en tals enllaços. El fitil (o resta de fitol; anomenem resta o residu a la part d'una molècula incorporada a l'estructura d'una altra de més gran) és una cadena hidrocarbonada amb restes de metil (-CH3) al llarg de la cadena. Té, com totes les cadenes orgàniques basades només en C i H, un caràcter hidròfob; ésa dir, que repel·leix a l'aigua. La cadena del fitil serveix per a ancorar la molècula de clorofil·la en l'estructura anfipàtica dels complexos moleculars que resideixen les clorofil·les.
Les clorofil·les es troben en les membranes dels tilacoides, que en les cianobactèries són invaginacions de la membrana plasmàtica, i en els plasts de les cèl·lules eucariotes són vesícules distribuïdes pel seuinterior. Les clorofil·les apareixen inserides a la membrana, a la qual s'ancoren per la cadena lateral constituïda per un grup de fitol, associades a proteïnes i altres pigments, amb els quals formen els fotosistemes. Cada fotosistema conté unes 200 molècules de clorofil·la, a més de pigments auxiliars, amb els quals constituïx el què es denomina antena. L'antena està formada per conjuntsordenats de molècules de clorofil·la, altres pigments i proteïnes, que es diuen complexos col·lectors de la llum. Només una molècula de clorofil·la a cada fotosistema converteix pròpiament l'energia radiant (llum) en energia química quan rep un fotó amb prou energia des de les molècules de l'antena, que la hi van passant.
La clorofil·la pot detectar-se fàcilment gràcies al seu comportament davant la...