Cuadro constituciones

EL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL EN ELS SEGLES XIX I XX 
 
1812

1837
1845
1869
 
1876
Constitució
(quan i per què es proclama)
Va ser promulgada per les Corts generals a Cadis el 19 de Març de 1812. Per intentar dur a terme un procés reformador en plena guerra de la independència.
Es va crear durant la Regència de Maria Cristina. I va ser una iniciativa del partit progressista. Elque volien els progressistes, era aprovar una constitució que permetès l’alternança en el poder dels dos partits liberals, sense que cada cop s’hagués de crear una nova constitució.
És un reforma flexible de la constitució anterior (1837), feta per les Corts amb el consentiment de la corona (pactada) i que no va ser fruit de cap procés constituent ni de la sobirania nacional
Des de el 6 de JunyEs va proclamar el 30 de juny de 1876 per Canovas del Castillo, per tal de que els dos bàndols polítics poguessin funcionar.
Tarannà ideològic
(explicant per què)
Tarannà ideològic de caràcter liberalista ja que va estar redactada per les ments més liberals de les corts ja que només van poder assistir els que vivien més a prop de Cadis. Aquests al viure a una ciutat portuària oberta al martenien una visió més oberta de les altres cultures.
Progressista ja que són ells qui la redacten.

Constitució conservadora amb regulació restrictiva de drets i llibertats.
Confessionalitat catòlica

Tarannà progressista
Constitució catòlica toleraant que li dóna altres competències a la monarquia i qe a simple vista sembla una constitució avançada a la seva època, semblant a lad’Anglaterra. Fan servir el frau electoral i per tant no és del tot democràtica.
Relació entre poders (separats o col·laboració)
Es va establir la divisió de poders Cap. III, Articles 15, 16 i 17, estipulen qui exerceix cada poder.


Hi ha una col·laboració entre poders.

No hi ha divisió de poders tots els poders estan junts en col·laboració.
Clara separació dels tres poders.
Col·laboració de poder,però la corona en tenia més de poder ( executiu i legislatiu la corona, el legislatiu les corts, el judicial els jutjes).
Poder executiu (qui l’exerceix)
Cap. III, Art. 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei.


El poder executiu és exercit per la Corona, que a més, té dret a vetar les lleis aprovades a les Corts, també té la facultat de poder dissoldre-les i convocarnoves eleccions.

Compartida pel rei i les corts.
Les corts predominen sobre el rei.
La corona té el poder executiu, podent nomenar el cap del govern i els ministres.
Poder legislatiu (qui l’exerceix i cambres)
El poder legislatiu era dirigit pels diputats(aquests triats mitjançant un sufragi indirecte) de les corts (Cortes Unicamerals) i pel rei. Les Corts s'organitzaven en una
Cambra única.Corts bicamerals. El Congrés es nomenat per sufragi directe censitari, mentre que els Senat es per nomenament reial.

Les corts amb el rei.
Residia en les corts (Bicamerals).
Es compartit per les corts y el rei. Trobem el senat amb assignació reial i el congres escollit per un sufragi directe.
Declaració de drets (n’hi ha o no)
Cap. I, Art. 4. La Nació està obligada a conservar i protegirper lleis sàvies i justes la llibertat civil, la propietat i els altres drets legítims de tots els individus que la composen.
Aquesta constitució va portar a terme, per primera vegada en l'Estat, la incorporació d'una declaració sistemàtica i homogènia de drets. això va suposar un reconeixement ordenat de drets individuals, molt ben garantits i molt lligats a la seguretat i la propietat.

Non’hi ha, es manté com la del 1837.
Declaració de drets individuals.
Els drets i deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries. Aquestes lleis barregen elements de la constitució de 1845 i la de 1869.
Sobirania (qui té el dret de decidir)
Està basada en la sobirania nacional, per tant el poder resideix en la nació.
La sobirania la té la nació.

 Sobirania compartida entre...