Dafnis i cloe

1. Indica el tema de la novel•la.
El tema principal de la novel•la és l’amor pastoral, pur, ingenu i senzill entre Dafnis i Cloe.

2. Resumeix l’argument.
L’argument d’aquest llibre comença quan Dafnis i Cloe són abandonats per les seves famílies. A Dafnis, l’alleta una cabra i un dia, el cabrer, al veure que la seva cabra havia marxat i no tornava, va anar a buscar-la i es va trobar lacabra i el nen. El va agafar i el va portar a la seva dona amb la qual el van criar i cuidar. Semblant li va passar a Cloe qui va ser alletada per una ovella fins que un dia, un pastor va anar a buscar la seva ovella perduda i la va trobar alletant un nadó. El va agafar i el va portar també a la seva dona amb la qual la van criar i la van cuidar. Quan foren més grans, els dos joves pasturaven juntsles ovelles i les cabres i d’aquesta manera va començar a sorgir entre ells un amor pur i ingenu que no els deixava dormir, ni menjar i encara gràcies viure amb serenor, ja que eren apoderats pel desig de l’altre. Abans de poder-se casar passen per un grapat d’aventures, com quan Dorcó s’enamora apassionadament de Cloe i fa el que sigui per tenir-la, quan els bàrbars s’emporten Dafnis, quan Filetasels hi explica aquella història, quan Dafnis es jutjat perquè les seves cabres s’havien menjat el vímet que sostenia el vaixell dels metimnesos, quan els joves rics de Metimna es van emportar Cloe, quan Dafnis i Cloe es prometen fidelitat eterna, quan arriba l’hivern i Dafnis s’escapa per poder veure a Cloe, quan Licènion li ensenya a fer l’amor a Dafnis, quan Cloe té una gran llista depretendents, quan Dafnis agafa una gran bossa amb tres mil dracmes per poder-se casar amb Cloe, quan Gnató vol tenir Dafnis, quan Dafnis troba la seva vertadera família i Cloe també i quan per fi es casen, ensenyant que passi el que passi, l’amor vertader supera qualsevol adversitat.

3. Busca informació sobre l’autor.
L’autor de Dafnis i Cloe és Longus (en grec: Λόγγος) de qui se’n sap molt poc de laseva vida. Es creu que durant el segle II d.C va viure en l’illa de Lesbos, durant l’època d’Adrià, ja que és quan és desenvolupa la novel•la encara que altres fonts el situen en el segle III i altres en el segle IV.
Algunes fonts diuen que el seu nom només és producte d’una equivocació al traduir la última frase del títol.
Aquest autor utilitza un estil retòric, amb pastors i pastores totalmentconvencionals encara que sap donar-hi interès humà.
Longus va imitar l’ambient pastoral de Teòcrit.

4. Enumera i defineix cadascun dels personatges de la novel•la (identitat i caracterització psicològica).
Dafnis: és el protagonista principal de l’obra. És un noi molt senzill i amb una bellesa casi divina, que lluita fins al final per aconseguir allò que més estima: Cloe.

Cloe: és laprotagonista principal, a part de Dafnis, de l’obra. És una noia molt humil i alegre, dubtosa i molt enamorada de Dafnis, per qui lluita, plora i demana.

Drias i Nape: són els “pares adoptius” de Cloe. Drias la trobà quan era un nadó i entre els dos l’han cuidat, protegit i cridat amb molta tendresa i humanitat. Són uns pares exemplars i volen donar el millor a la seva estimada filla.

Lamó iMírtale: són els “pares adoptius” de Dafnis. Lamó el trobà quan era un nadó i entre els dos l’han criat, alimentat i protegit amb tendresa però també amb treball. Volen el millor pel seu fill encara que Mírtale mira més els sentiments del fill que no pas el pare, qui pensa que Cloe no mereix Dafnis.

Dionisòfanes i Cleariste: són els vertaders pares de Dafnis, qui estan d’allò més contents perpoder-lo recuperar. Saben que no van fer bé al abandonar-lo i ara no el volen tornar a perdre.
Mègacles i Rode: són els vertaders pares de Cloe, qui al veure que ella és la seva filla l’abracen ven fort. Expliquen el motiu del seu abandó i n’estan d’allò més penedits i només desitgen poder-la recuperar.

Dorcó: és un noi que té bous i que està d’allò més enamorat, casi podríem dir de forma...