David hume

David Hume (1711 – 1776)

1.- Les percepcions: Impressions i idees →
-Hume no estava d'acord amb Descartes. Descartes deia que les idees eren representacions mentals de la realitat i Hume deia que els continguts mentals eren les Percepcions. Que n'hi ha de diferetns tipus:
·Segons l'intensitat:
·Impressions → Allò que coneixem pels sentits de manera viva, directa i intensa. Exemple:veure, sentir, voler, desitjar, estimar, …
·Idees → No són representacions de les coses com deia Descartes. Són còpies o representacions de les nostres imprasions. Al ser còpies ja no seràn vives, seràn més febles, més fosques. També són records o imaginacions d'impressions.

·Segons la Procedència:
·Percepcions de sensació → Percepcions que probenen dels sentits exteriors. Exemple:colors, tactes, olors, …
·Percepions de reflexió → Estats mentals. Exemple: aburriment, tristor, por, sensació de gana, …

·Segons la composició:
·Simple → No es pot dividir en parts més petites. Exemple: olor de sucre cremat.
·Complexes → Sensacions que es poden dividir. Exemple: Poma (gust, olor, …).

-Criteri de veritat → Es elaborat a partir de la distinció de les impressions iidees. D'aqui neix el principi de còpia. En el qual ens diu què és i què no és veritat. Ens diu que totes les idees no són sinò còpies de les nostres impressions, és a dir, ens és impossible pensar en alguna cosa que no hem sentit prèviament amb els nostres sentits. Si una idea no prové d'una impressió és producte de la imaginació i és falsa.

2.- Associació d'idees →
-Les idees estànrelacionades entre elles gràcies a l'imaginació. Hi ha una “força” que els comporta a ajuntar-se. Aquesta força les explica Hume a través de les tres 3 lleis d'associació d'idees:
* 1º Llei de semblança → Diu que hi ha una força en la nostra ment que empeny a associar idees en les quals hi ha alguna semblança.
* 2º Llei de contigüitat en l'espai i temps → La idea ens pot portar a un altre quanentre elles hi ha una relació de proximitat tant en l'espai com en el temps.
* 3º Llei de la relaciño de causa i efecte → Davant dels fenòmens que acostumen a succeïr temporalment en el nostre enteniment, es crea una espectativa de furtur. És a dir que a partir d'uns fets que han passat, s'espera que continuï passant.
L'imaginació combina idees de qualsevol manera, és a dir, que no segueix capd'aquestes lleis.

3.- Relacions d'idees i qüestions de fet → Forquilla de Hume (diu que és la base del coneixement)
-En el nostre enteniment tenim impressions i idees que combinarem. Al combinarles podem emetre proposicions, judicis, afirmacions, etc. Aquestes coses que emeten són la base del coneixement per Hume. Hi ha dos tipus:
* Relacions d'idees → Aquelles proposicons són certes demanera intuitiva, la seva negació implica la contradicció. Són les preposicions amb les quals s'expressen la lògica i les mates. No parlem de la realitat, expressen relacions entre idees. Necessiten ser vertaderes perquè si les neguem caurem en la contradicció. Un exemple seria qualsevol preposició matemàtica “La linia recta és la distància més curta entre dos punts”. Són afirmacións universals,que són vàlides aquí, ara, on segui i sempre.
* Qüestions de fet → Les preposicions de les qüestions de fet sorgeixen de l'observació i l'experiència. Són afirmacions contingents i probables (no són necesàriament vertaderes). El fet de negarles no implica la contradicció. Per exemple: “veure núvols implica pluja”. Es probable però pot ser que no plogui, perquè hi ha núvols sempre i no sempreplou. Tot depèn de l'observació i s'ha de veure, s'ha d'anar. Observant per saber si plourà o no gairebé fins que ja està plovent. Així que aporten informació sobre el món i/o la veritat.

4.- La crítica al principi de causalitat →
-Les qüestions de fet per Hume són moltes vegades problemàtiques perquè fan afirmacions universals i perquè donen informació sobre el futur, i en teoria no poden...