Democràcia mediàtica

Aquesta dissertació va a tractar sobre la democràcia mediàtica , explicaré el que significa i amb relació amb ella , els mitjans de comunicació. Seguidament , analitzaré el problema que sorgeix : els debat entre els apocalíptics i els integrats, desenrotllaré els dos conceptes i els errors que cometen en els seus pensaments.
Per a començar, quan adjectivem la democràcia com a mediàtica estemafirmant que el poder polític i l’opinió pública depenen en bona mesura de l’activitat dels mitjans de comunicació (mass media). La discussió dels assumptes d’interès , el control dels ciutadans sobre els seus representants o la comunicació del Govern amb els seus , passa necessàriament pels mitjans i aquest imposen les seues regles. No és que tota política puga reduir-se a imatges, sons..., peròsense la seua ajuda no hi ha possibilitat d’obtenir el poder. Per exemple, la televisió entre altres. La televisió es el tòtem de la democràcia mediàtica, és pràcticament universal, ademés la gran novetat que aporta la televisió enfront de la primera premsa i de la ràdio és la imatge; “El mitjà és el missatge”, demanar a la televisió un missatge profund es impossible, l’especificitat del mitjàobliga a fer superficial el missatge si vol ser tingut en compte. Així doncs , el mitjà modela el missatge al seu gust. Per això abans que el contingut i el rigor, la imformació televisiva ha de complir el manament de no avorrir. Els periodistes recreen una narració que , encara que no falseja la realitat , sí que fa d’ella un simulacre. El periodista televisiu no tracta de transmetre la realitat ,sinó de contar-nos una història construïda de forma atractiva perquè resulte cridanera, vistosa i colorista. La imatge s’imposa , ens hem convertit en una cultura en què la informació i les idees estan determinades per la televisió.
Ací es quan ve el problema , amb la televisió floreix la cultura de masses, una cultura produïda per a grans capes socials, orientada cap al consum de les mases ipropiciada per un industria capaç de produir objectes en sèrie a baix preu. Amb la seua aparició s’inicia el debat entre: els apocalíptics i els integrats.
Primerament , per als apocalíptics la televisió és la culpable d’un progressiu empobriment cultural. La imatge és el recurs de la ment dèbil i reblanida. Els arguments son de tres tipus: La televisió és una caixa tonta, modifica i empobreixradicalment l’aparell cognoscitiu, es a dir, un subjecte amb menys disposició crítica , amb menys capacitat de resposta autònoma i actuació conseqüent ; La televisió és perversa, el seu efecte manipulador genera addició que per imitació causen perjudicis morals ; La televisió és perillosa, posa en perill el món lector , la cultura alfabètica , l’autoritat educatica. Serveix a la dominació política através de la propaganda i la manipulació. Seguidament, per als integrants els mass media i la cultura de masses són producte de les societats democràtiques i profundament coherents amb els principis que les inspiren. La cultura de masses pertany al poble , no és fruit dels intel·lectuals. Els arguments esgrimits són: L’evidencia, el temps que el públic dedica al seu consum és suficient; La televisiódemocratitza la cultura , es a dir, la tecnologia a l’abast del receptor permet respondre a l’emissor, els casos que es donen: Quan mana la majoria , l’audencia es la que decideix amb el seu vot visual quins programes romanen i quins abandonen l’hemicicle, el pluralisme mediàtica , la televisió ofereix un extens catàleg de gustos a cadascú segons les seus preferències , respecte a la minoriapodem trobar alguns programes en cadenes públiques que no depenen tant de l’audiència o quan es el públic participa en el mitjà , telefonant o mitjançant SMS , els missatges no es comenten , per tant , els productors del programa junts a les companyies telefòniques només volen traure beneficis. La participació es cada volta més activa: Com a públic presencial, expressar la seua opinió sobre...