Democracies i totalitarismes

La crisi de les democràcies liberals.
Les conseqüències de la primera guerra mundial.
Quan guanyaren els estats democràtics en la IGM provocà el desmembrament dels imperis autoritaris i el naixement de repúbliques i sistemes politics liberals parlamentaris. En països d’Europa Occidental s’implantà la democràcia amb sufragi universal masculí i jornades de vuit hores amb prestacions d’atur imalaltia.
La dècada de 1920 fou dura a Europa es van viure unes corcumstancies economiques molt dificls, es va produir una inflació, industria de guerra enfonsada i augment d’estocs i atur. Amb la crisi del 1929 es complicà mes.
Aquesta situació s’acompanya d’una crisi social que provocà vagues reduïdes durament per l’exèrcit, limitant els drets sindicals.
Les democràcies davant de la crisiEls països mes parlamentaris integraren el socialisme amb el sufragi universal i la formació de coalicions politiques.
Així aïllaren els partits radicals i consolidaren la democràcia parlamentaria. Gran Bretanya es trobava en una situació econòmica greu. S’agreujà mes amb la guerra a Irlanda, on lluitaren contra els catòlics. En 1921 s’acceptà la partició d’Irlanda, excepte els comtats delnord que continuaven l’enfrontament entre catòlics i protestants.
L’acció del partit laborista va permetre reconduir la crisi.
A França la crisi arribà el 1930. Es generà una coalició anomenada front popular, dins del marc parlamentari i democràtic. A Suïssa, Bèlgica i Holanda es formaren partits liberals, i als països nòrdics es va establir la socialdemocràcia.
El sorgiment de Règimsautoritaris.
On el sistema liberal no hi era fort, es varen establir dictadures que exalçaven el nacionalisme i estaven recolzats de grans propietaris, l’exèrcit o l’església. S’instauraren dictadures a Hongria, Polònia, Lituània, Àustria, Letònia i Estònia. Mes tard a Grècia, Romania i Bulgària.
A Espanya, el general Primo de Rivera va protagonitzar un cop d’Estat (1923) i va instaurar una dictaduraque va caure per a donar pas a una república democràtica (1931-1936). Això va ser avortat arran de l’alçament militar dirigit per Franco, que va donar pas a una llarga dictadura.
La transcendència mes important la tingué el partit Nacional feixista i el Partit Nazi a Alemanya.
QUÉ ES EL FEIXISME?
El feixisme va tindre la primera impressió a Itàlia i a Alemanya, designa una reacció violenta iautoritària contra la democràcia i el socialisme.
Principis:
-Nacionalisme exacerbat: amb components racistes, defensa l’alçament de la raça per a garantir la unitat nacional. S’eliminen a altres pobles el dret a expandir-se amb l’exèrcit.
-Exalçament de l’Estat: els individus estan subordinats a l’Estat.
-Rebuig del liberalisme i de la democràcia: Nega la igualtat, la sobirania popular iel sufragi. No hi ha separació de poders, parlamentarisme i anul·la l’oposició. Defensa una concepció antigualitària.
-Culte al líder: Exalça la figura d’un líder carismàtic amb tots els poders.
-Desconfien de la raó: Exalça conductes irracionals, com el fanatisme, i defensa la legitimitat de la defensa i de la guerra.
2.LA ITALIA FEIXISTA(1922-1939)
2.1.La crisi de la postguerra
Durantla 1era guerra mundial a Itàlia van haver molts morts y el nivell de vida de la classe treballadora va disminuir. Quan acabà el conflicte,els obrers intentaren recuperar el poder adquisitiu.
Aquest fou l’origen d’un moviment vaguístic que presentà objectius revolucionaris. Es van fer moltes vagues y s’ocuparen fàbriques. Els moviments foren reprimits, però el temor a la bolxevització va provocarreclamacions de solucions més estrictes per part de la burgesia.
En política, la monarquia constitucional travessava una gran inestabilitat,tant que en quatre anys es succeïren cinc governs.
Els partits liberals foren contestats pel partit socialista, que va escindir en el partit Comunista Italià, y per Partit Popular d’inspiració catòlica.
A aixo es sumà el nacionalisme exaltat derivar...