Derechos Estatutarios

Organització territorial de l’Estat


Els Drets estatutaris


Respon raonadament a les qüestions següents:

1. Explica, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en relació amb els drets recollits als Estatuts d’Autonomia, quins són els drets que tenen la consideració de drets públics subjectius i aquells que no tenen aquesta consideració, sinó que són manaments allegislador i resta de poders públics autonòmics.


Pel que fa referència als drets estatutaris es troben diferents perspectives entre la STC 247/2007 i la STC 31/2010. Per una banda, al FJ 15 de la STC 247/2007, en relació al contingut dels estatuts regulat al 147.2 CE estableix una distinció. Per un costat, "la denominació, organització i seu de les institucions autònomes pròpies" i, d’un altre,"les competències assumides dins del marc de la Constitució" (art. 147.2 c i d) respectivament.
Els primers, els drets lligats a la regulació estatutària de les institucions autonòmiques pròpies, serien drets públics subjectius. Mentre que els segons, els drets lligats a competències, serien simples mandats o directrius al legislador i resta de poders públics autonòmics, els quals nosorgiran mai com a drets fins que el legislador ordinari se’n encarregui.
Posteriorment, la sentencia 31/2010 recau en distingir els drets fonamentals continguts a la Constitució i que vinculen a tots els legisladors, de drets reconeguts als estatuts. De manera que a l’Estatut hi trobarem els drets subjectiu stricto sensu, exigibles davant dels tribunals, i per una altra banda els drets com amandats cap als poders públics.
La sentencia de 2010, encara que faci aquesta distinció, no només trenca amb els lligams entre drets-institucions i drets-competencies. Sinó pel que fa referència a aquells drets relacionats a competències, els quals per la seva eficàcia en depenguin de la intervenció del legislador autonòmic, el Tribunal no s’oposarà a reconèixer la condició de drets. Evitant pertant, l’anterior reducció a simples manaments.

2. Els drets regulats a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, als articles 27.1 (Drets en relació amb el medi ambient), 29.2 (Dret d’elegir representants i de presentar-se com a candidats) i 32 (Drets i deures de coneixement i ús de les llengües) són drets públics subjectius o només són manaments al legislador? Per què?


Considero que elsdrets regulats als articles 27.1 (Drets en relació amb el medi ambient), 29.2 (Dret d’elegir representants i de presentar-se com a candidats) i 32 (Drets i deures de coneixement i ús de les llengües), encara que estiguin formulats sota el vocable de “dret”, són manaments que el legislador autonòmic ha de fer realitat i els poders públics respectar.
Per una banda, del FJ 16 de la STC 31/2010 esdesprèn que del nou estatut català es prodiga sobre tot, sense que faltin proclamacions de drets subjectius stricto sensu, el segon tipus de drets, es a dir els coneguts com manaments d’actuació als poders públics. El propi Tribunal estableix que “este tipo de derechos estatuarios, que no son derechos subjetivos sino mandatos a los poderes públicos, operan técnicamente como pautas (prescriptivas odirectivas, según los casos) para el ejercicio de las competencias autonómicas”.

3. Com interpretes les finalitats de la regulació de l’article 37.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Creus que era necessària aquesta regulació o bé que era innecessària perquè el seu contingut és obvi?


L’article 37.4 de l’Estatut, limita que els drets del títol I no poden ser desplegats, aplicats ointerpretats de “manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya”. De forma que per establir habilitacions o límits a l’actuació dels poders públics catalans, els drets estatutaris s’han de situar dintre del seu àmbit competencial
De tal manera, pel que afecta a la inclusió de drets en els...