DESCARTES

INVESTIGACIÓ SOBRE L'ENTENIMENT HUMÀ”

DAVID HUME






Carme Riutord Fe
2n Batxiller A
H.de la Filosofia
IES Madina Mayurqa



1. Context històric, polític, social, artístic
David Hume, creador del text a comentar “Investigació sobre l'enteniment humà”, va nèixer en una època de postguerra, fam i crisi per la majoria de països d'Europa.
L'any 1618 havia esclatat la guerra delsTrenta Anys, la qual va acabar amb la pau de Westfàlia el 1648 amb la qual es manifestà una divisió religiosa i política entre els països del nord, on predominà el protestantisme, i els del sud i centre, on destacà el catolicisme.
També el règim feudal va anar evolucionant cap al Parlamentarisme, sobretot a Anglaterra, a pesar de l'intent dels monarques autoritaris d'esdevenir monarquiesabsolutes.
També tengueren lloc altres guerres com la de la Fronda a França, on es va mantenir una monarquia absoluta, els enfrontaments entre els prínceps i l'emperador a Alemanya, o també els conflictes entre els Borbons i els Àustries a Espanya, la independència de Portugal i la Guerra dels Segadors a Catalunya.
Això va provocar una diferència econòmica entre diferents països: a Anglaterra i Holandahi va haver una millora, ja que varen adquirir colònies i establiren un imperi comercial però d'altres com Espanya i Itàlia s'empobrien. França es va mantenir en equilibri.

La societat de l'època destaca per veure's limitada per l'absolutisme, i per continuar regint-se pel sistema estamental. La noblesa té càrrecs polític i està unida al rei, la burgesia adquireix títols nobiliaris i terrestot i la distinció entre nobles de sang i previnguts que es farà (i es revoltaran), s'aboleix la servitud, el tercer estat (burgesos, camperols artesans i obrers) continuen pagant impostos i sorgeix la figura de l'obrer de manufactures, el qual viu en unes condicions inhumanes.

L'art destacant és el barroc, el qual s'utilitza com a manifestació de les classes dominants. Aquest, amaga l'època deguerres, pobresa i pesta present a aquell moment.

Aquesta època també es caracteritza per un canvi del pensament social, una nova ciència, una nova visió de l'univers i de la raó humana. Es va canviar el pensament del Geocentrisme a Heliocentrisme, on l'univers passava a ser un astre que girava entorn del Sol, i del Teocentrisme a l'Antropocentrisme, de manera que la religió va perdent pesdavant el desenvolupament de la raó, gràcies a diversos personatges, els quals varen influir en la recerca del mètode per ampliar el coneixement i les aplicacions tècniques, basat en la raó i l'experiència. Destaquen l'empirisme i el racionalisme.
Aquests personatges que varen influir en la recerca del mètode i per tant en el pensament de Hume varen ser:
Occam, i els nominalistes, que aporten al'empirisme la crítica dels Universals (tot coneixement autèntic és coneixement particular), anticipa la idea de que l'experiència està en la base del coneixement, i és el primer que critica l'Aristotelisme (navalla d'Occam s'oposa a l'existència de substància, ja que sempre s'ha de cercar la via més fàcil per explicar un fet).
Bacon, que aporta la importància de la pràctica (la ciència ha de ser útili la utilitat és un criteri de veritat), la Teoria de la Inducció (rebutjada totalment per Hume), i la crítica dels prejudicis (la teoria dels Ídols).
Hobbes, del qual accepta la teoria del pacte o del contracte social (la societat s'ha de fomentar en un acord que elimini la violència) i rebutja la seva antropologia pessimista encara que accepta que la filosofia moral ha de ser realista i lacentralitat dels sentiments.
Descartes, del qual influencia quant a la regla de l'evidència (alguna cosa dubtosa ha de ser considerada falsa), i que l'autèntic coneixement només pot venir del subjecte. Tot i axí no està d'acord amb les idees innates ni en l'afirmació que el cogito s'identifica amb la raó.

Davant de totes aquestes influències neix l'empirisme, a les Illes Britàniques, el qual es...