descartes

RENÉ DESCARTES(1596-1650)
Va rebre nombroses influències del neoaristotelisme, el platonisme i el pitagorisme.
El seu centre d’interès era la lluita contra l’escepticisme i la recerca de lacertesa absoluta.
El pressupòsit bàsic de Descartes era que la Raó és la principal font de coneixement i els sentits com a font secundària.
Fa una distinció de l’ésser, format per la ResCogitans(ànima) i la Res Extensa(cos).
Però la principal teoria de Descartes és la del DUBTE METÒDIC: Descartes creu que no tenim certesa absoluta de la realitat i per tant DUBTEM, si dubtem vol dir quePENSEM i si pensem vol dia QUE SOM, aquesta es la primera gran evidencia de Descartes.
MEDITACIÓ 1a
Rebutja tot allò que presenta motiu de dubte. Descartes creu que els sentits ens enganyen avegades, cosa que el diferència de Plató i Parmènides. I creu que hi ha elements fonamentals i generals realment existents, el número i la magnitud que són les veritats de la raó que desemboquen en lageometria i les matemàtiques. També creu que no hi ha ha Déu, és un geni maligne, per tant la realitat no existeix.
MEDITACIÓ 2a
Descartes busca les veritats indubtables a traves de l’anima. Creuque com somiem o ens enganyem, dubtem llavors pensem i això vol dir que Som(Cogito ergo sum). A través de la teoria anterior, Descartes distingeix entre l’esperit humà i el cos humà i a través dela idea del JO, creu que no depèn dels sentits ni de la imaginació, per tant es una idea INNATA.

COMPARACIÓ DESCARTES AMB TOMAS D’AQUINO
Tomàs d’Aquino en front la teoria del coneixement ésempirista, en canvi Descartes és racionalista. Sant Tomàs reconeix els sentits i creu que tot ha de passar per l’experiència, en canvi Descartes creu que els sentits ens enganyen a vegades i no depènde res. Per tant per Tomàs els sentits ens ensenyen el mon i per Descartes tot prové d’idees innates. Els dos creuen que Déu es la substancia perfecta i es la causa de tota l’existència....