descartes

RENÉ DESCARTES, el racionalista.
Melany Pineda

BIOGRAFIA I OBRES

René Descartes va néixer el 1596 a La Haye, a la regió francesa de la Turena, fill d’una família de la
baixa noblesa. Va fer els seus primers estudis al col·legi jesuïta de La Flèche i posteriorment va
cursar Dret a la universitat de Poitiers.
Aviat va abandonar aquest camí i es va traslladar a París on va entrar encontacte amb els filòsofs
més importants de l’època. El 1619 va instal·lar-se a Alemanya i més tard, al 1625 va tornar a París.
Finalment, al 1649 va acceptar la invitació d’ensenyar la seva filosofia a la reina Cristina de Suècia
a Estocolm fins la seva mort al febrer de 1650.

Les seves obres principals són les següents:
•
•

•
•
•

Le Monde, ou Traité de la lumière (en francès),1630-1633. No es va publicar fins el 1664.
En català, es coneix com El món.
Le Discours de la méthode (en francès), 1637. En català, es coneix com Discurs del mètode.
Constituïa el prefaci de tres assaigs:
• la Dioptrique. En català, es coneix com Diòptrica.
• les Météores. En català, es coneix com Els meteors.
• la Géométrie. Dels tres, el més important. En català, es coneix com Geometria.Méditations métaphysiques (en francès), 1641. En català, es coneix com Meditacions
Metafísiques.
Les Principes de la philosophie (en francès), 1644. En català, es coneix com Els principis de
la filosofia.
Les Passions de l'âme (en francès), 1649. En català, es coneix com Les passions de l'ànima.

VOCABULARI
ANÀLISI: Segon precepte o regla del mètode que consisteix a reduir el complex als seuscomponents més simples o elementals.
ÀNIMA: Part espiritual de l’ésser humà totalment distinta i independent del cos l'essència del
qual és el pensament.
ARGUMENT CAUSAL: Teoria cartesiana que afirma que només un ésser perfecte pot haver
posat en nosaltres la idea de perfecció. D’aquest ésser en diem Déu.
ARGUMENT ONTOLÒGIC: Teoria extreta de Sant Anselm de Canterbury la qual justifica
que laidea de Déu, un ésser perfecte, inclou necessàriament la seva existència, perquè un Déu
inexistent ja no seria perfecte i entraria en contradicció amb la seva pròpia definició.
ATRIBUT: Propietat o característica que expressa la naturalesa d'una substància.
COGITO ERGO SUM: Referent a l’afirmació “Penso, per tant existeixo”. Primera certesa
cartesiana i única dada coneguda amb seguretat evidentsobre la qual s’haurà de bastir tot
l’edifici del coneixement. El fet de pensar, encara que sigui dubtant, evidència l’existència com
a jo pensant o cosa que pensa.
COS: Part material del ser humà, l'essència del qual és l'extensió.
CRITERI DE CERTESA: Regla per a distingir la veritat de la falsedat que consisteix en la
claredat i distinció de les idees.
DEDUCCIÓ: Operació de la ment quedepèn de la memòria per la qual inferim unes coses
d'unes altres: passem de quelcom conegut a alguna cosa desconeguda. Suposa un cert moviment
o successió.
DÉU: Substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, per la qual tot existeix.
És el pont pel qual Descartes passa del món de la consciència al món exterior, del pensament a
la realitat material.
DUBTE METÒDIC: Punt departida del pensament o la filosofia cartesiana que consisteix a
descartar progressivament els punts de partida del coneixement que acostumem a prendre com a
més sòlids exposant-los davant el dubte o la possibilitat d’error. El dubte metòdic de Descartes
no és un dubte escèptic ja que el filòsof sí confia en obtenir un resultat.
EVIDÈNCIA: Primer precepte o regla del mètode que fa referència a noacceptar com veritable
res que no sigui absolutament evident. És a dir, qualsevol dubte és motiu suficient per no
incloure en el sistema l’afirmació dubtosa. Cal evitar la precipitació i els prejudicis.
EXTENSIÓ: Fa referència a la substància extensa que correspon als objectes exteriors o a la
idea de cos. És la segona de les idees que Descartes considera innates, la propietat d’ocupar un...