Descartes

OPCIÓN A
Advierto que hay gran diferencia entre la mente y el cuerpo; pues el cuerpo es siempre divisible por su naturaleza, y la mente es enteramente indivisible. En efecto, cuando considero mi mente,o sea, a mí mismo en cuanto que soy solo una cosa pensante, no puedo distinguir en mí parte alguna, sino que me concibo como una cosa única e íntegra. Y, aunque parece que toda mi mente está unidaa todo mi cuerpo, si se separa de mi cuerpo un pie, un brazo o alguna otra parte, sé que no por ello se le quita algo a mi mente. Y las facultades de querer, sentir, concebir, etc., no pueden llamarse partes, pues una sola y misma mente es quien quiere, siente, concibe, etc. Mas ocurre lo contrario con las cosas materiales o extensas, pues no hay ninguna que mi pensamiento no pueda dividirfácilmente en varias partes, y por ello entiendo que es divisible. Y esto bastaría para enseñarme que la mente es por completo diferente del cuerpo, si no lo supiera ya de antes.
René DESCARTES. Meditaciones metafísicas, VI
1. Explique brevemente (entre sesenta y cien palabras) las principales ideas del texto y
cómo aparecen relacionadas.

2. Explique brevemente (entre cinco y quince palabras encada caso) el significado que
tienen en el texto las siguientes palabras o expresiones:
a) «mente»
b) «cosas materiales o extensas»

3. Explique y justifique por qué René Descartes afirma en el texto: «Y esto bastaría para
enseñarme que la mente es por completo diferente del cuerpo, si no lo supiera ya
de antes». (En su respuesta, debe referirse a los aspectos del pensamiento de
Descartes quesean pertinentes, aunque no aparezcan explícitamente en este texto.)

5. Explique si está de acuerdo o en desacuerdo con la siguiente afirmación: «Una persona es idéntica a su cuerpo». Dé una respuesta razonada.
Opció B
Què és, doncs, allò que coneixíem amb tanta distinció en aquell tros de cera?
Certament, no pot ser res del que he notat mitjançant els sentits, ja que totes les cosespercebudes pel gust, l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda han canviat i, malgrat tot, continua
havent-hi la mateixa cera. Potser és el que ara penso, això és: que la cera no era ni aquesta dolçor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura,
ni aquest so, sinó tan sols un cos que poc abans se’m manifestava sota aquestes formes i,
ara, sota unes altres. Però,què és, parlant amb precisió, el que jo imagino quan la concebo d’aquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no pertanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, només alguna cosa extensa, flexible i
mutable. […] Però, què és aquest tros de cera que només pot ser comprès per l’enteniment o per l’esperit? Sens dubte, és el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi,és el
mateix que conec des del començament. Ara bé, el que cal remarcar amb força és que la
percepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació (i no
ho ha estat mai, tot i que abans ho semblés), sinó una inspecció de l’esperit […].
René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II
21. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades.

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que
tenen en el text els mots següents:
a) «distinció»
b) «esperit»

3. Per què afirma Descartes que «el que cal remarcar amb força és que la percepció del
tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació […], sinó una
inspecció del’esperit»? (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en
el text.)
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Les veritats sobre
el món natural que coneixem, les coneixem per mitjà de l’ús de la raó». Raoneu la
resposta.
Opció B
Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a...