descartes

NOTA MOLT IMPORTANT: Aquest és un document de suport que complementa els apunts presos a classe i els continguts corresponents del manual de l’assignatura; en cap cas n’és un substitut.
DESCARTES (1596-1650)

Esquema general

Primera cosa important: Descartes és un pensador racionalista que inaugura l’etapa moderna del pensament.

Que sigui racionalista vol dir que considera que elconeixement ha de fonamentar-se en la raó. (p. 145 llibre)

Que inaugura l'etapa moderna del pensament vol dir que cal ubicar-lo com a fruit de la resolució del Renaixement. Dit d'una altra manera: si no hagués tingut lloc l’humanisme, ni s'hagués produït una revolució en l'àmbit de les ciències, molt probablement no hauria sorgit el pensament Descartes (pp. 118-121 i p. 129 llibre)

Val la penatenir en compte el següent esquema pel que fa al pensament dels segles XVII i XVIII:
RACIONALISME
Descartes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 
  Spinoza   Leibniz      EMPIRISMELockeIL·LUSTRACIÓKant Hobbes   Berkeley   Hume  Textos per a l'examen de selectivitat: Meditacions metafísiques (1641) - Parts I, II, V i VI

1. Les raons del mètode
2. Metafísica: el jo, Déu i el món
3. Coneixement
4.Antropologia
[5. La física]
 1. Les raons del mètode

Les raons adduïdes per Descartes per a la necessitat de disposar d'un mètode s’exposen a la Part I del Discurs del mètode.

El model que té en ment Descartes és el model de les ciències empíriques: el mètode inductiu sostingut per Francis Bacon primer, i més precisament el mètode hipotètico-deductiu introduït per Galileu. Les ciències hanexperimentat un impressionat avenç un cop s'han aconseguit deslliurar de la tradició i, basant-se en un mètode, avançar per si mateixes. Així, el propòsit de Descartes és fer el mateix amb la filosofia: proposar un mètode tal que, basant-se en ell, la filosofia pugui deslliurar-se de la tradició i avançar per si mateixa.

És impossible pensar en els avenços científics i en la proposta deDescartes sense tenir en compte l'humanisme i el renaixement; en definitiva, sense tenir en compte el final del model medieval i l'inici d'una nova etapa. No és gratuïta l'afirmació que, en filosofia, és Descartes qui inaugura el pensament modern.

El mètode que proposa Descartes introdueix un dubte hiperbòlic, una mena d’escepticisme extrem (dubte metòdic no substantiu). La idea bàsica és la següent:no acceptar com a coneixement res que sigui dubtable, encara que el dubte sigui fins i tot forçat.

Les regles del mètode són quatre:

1. Regla de l'evidència: no acceptar com a coneixement res que no sigui evident, això és, que no sigui clar [inqüestionable] i distint [perfectament separat dels altres pensaments].

2. Regla de l'anàlisi: separar pensaments compostos fins a reduir-los alsmés bàsics, en relació als quals s'haurà de determinar si són o no evidents (regla 1).

3. Regla de síntesi: després de l'anàlisi, agrupar els pensaments que s'hagin revelat com a evidents.

4. Regla d'enumeració: revisar contínuament els processos que intervenen en el mètode. A part de la pròpia revisió per corregir errors, part de la idea és evitar el dogmatisme anterior: qualsevol coneixementha de poder sotmetre's una i altra vegada a l'anàlisi de la raó.

2. Metafísica: el jo, Déu i el món

El dubte condueix a Descartes a no acceptar com a coneixement inqüestionable cap dels coneixements adquirits per mitjà de l'experiència, ni tampoc cap dels coneixements que se segueixen de la raó, com ara els matemàtics. En tot cas, cal distingir entre el dubte cartesià i el dubte escèptichel·lenístic.

El coneixement que deriva de l'experiència (aquí al davant tinc un teclat, hi ha una finestra i és de fusta, etc.) pot estar equivocat perquè els sentits em poden enganyar. En realitat, si alguna vegada m'han enganyat, ¿per què no em poden seguir enganyant ara? La situació que es descriu a la pel·lícula Matrix, on la ment viu experiències que no es corresponen amb la realitat, és...