Descartes

Descartes: Vida i Obra
Filosofia escolàstica: és la síntesi medieval de la filosofia d’Aristòtil i la teologia cristiana, que oferia una visió molt coherent, però molt tancada de la realitat, del món. Aquest tipus de filosofia no el va acceptar Descartes, i per això el seu propòsit va ser crear un nou tipus de filosofia, partint de zero i prenent com a model les matemàtiques. (això ho va veurequan anava a un col·legi jesuïta).
Concepció de la ciència i el mètode
1.Descartes explica la seva concepció de la filosofia, de la ciència, a partir de la imatge d’un arbre. Digues què representen les arrels, el tronc i les branques.
Les arrels representen la metafísica, on els tres grans termes d’aquesta són Déu, l’ànima i el món. El tronc representa la física matemàtica, i les branques fanreferència a la Medicina, la mecànica i la moral. La Mecànica seria com intervenir en la realitat, la medicina és per intervenir en el cos humà, i la moral és el que faria referència a l’ànima. Segons l’esquema de Descartes només quan s’hagués substituït la metafísica i la física podríem tenir una moral. Ara bé, Descartes proposa una moral provisional mentre no es pot aconseguir la definitiva.2.Digues quines són les dues operacions de la ment que intervenen en el coneixement.
La intuïció i la deducció.
3.Digues quines són les quatre regles del mètode/ de l’esperit.
L’evidència, anàlisi, la síntesi i l’enumeració. Són 4 regles de l’esperit.
* Evidència: No acceptar res que no sigui una evidència. Una afirmació evident és totalment certa, que és totalment indubtable, que jo conecd’una forma totalment clara i distinta. Aquesta regla és una aplicació directa de la intuïció.
* Anàlisi: descompon els problemes en els seus elements més simples, de manera que pugin ser objecte de la intuïció.
* Síntesi: una cadena de més fàcil a més difícil. És objecte de la deducció. La síntesi pressuposa l’anàlisi. Tens elements simples i amb la cadena de raonaments trobes novesveritats.
* Enumeració: Revisar i repassar la cadena de raonaments/deductiva. Però té dues intencions, un és evitar cometre errors per això s’ha de revisar, i la segona és convertir el que és una deducció, una cadena de raonaments en l’objecte d’una intuïció immediata.
Procés deductiu cartesià: Dubte metòdic
1.Quin balanç fa Descartes dels seus coneixements? Què pensa que cal fer enconseqüència? Perquè havia esperat a fer-ho?
Va arribar un moment on va veure que moltes de les seves opinions d’abans no són certes i dubta. Per això, decideix desfer-se d’aquestes i començar de zero per repensar-les, començar de nou. I s’espera a fer-ho quan té una edat madura perquè era aquest el moment adequat.
2.Quin procediment segueix, quines estratègies aplica per a dur a terme la seva tasca?No era viable revisar els seus coneixements un a un, per això eliminarà aquells coneixements en els quals tingui un mínim de dubte. Però enlloc de revisar, eliminar aquests coneixements un a un, aplica aquest mètode als principis en què es basen els coneixements. El que fa Descartes és aplicar un dubte metòdic, és purament un mètode, un camí, per arribar a una veritat totalment certa,indubtable. Per tant, és un dubte purament teòric, és a dir, no és un dubte existencial, vital.
3.Quin argument dóna Descartes per dubtar dels sentits?
Dubta dels sentits perquè a vegades ens enganyen. Ex: una persona llunyana ens sembla una cosa, però quan s’apropa és una altre cosa. D’aquesta manera rebutja el testimoni dels sentits.
4.Per a què li serveix l’exemple dels bojos? El té en comptefinalment?
A continuació analitza l’exemple dels bojos, i això li permet posar en dubte to allò que li sembla que és real a través dels sentits. Com per exemple, que ell està al costat del foc, meditant i escrivint. Però troba que no és un bon exemple perquè és una situació fora del normal.
5.Per a què li serveix l’exemple del somni?
Constata que si algun cop s’ha pensat que el que vivia era real,...