Descartes

Quan descartes va acabar la seva educació teològica es va adonar que tota l’ensenyança que havia rebut era mentida i va quedar amb una gran sensació de desengany, desconfiança, impotència i decepció. En definitiva, una gran visió pessimista del món.

1.3 – Projecte
Degut a aquest sentiment d’engany el projecte de Descartes es basa en el racionalisme, és a dir, empra la raó davant dequalsevol situació per a evitar l’error. Creu que utilitzant de manera correcta la raó podem arribar a la veritat i, aquesta, no és propietat de ningú. Així doncs, deixa enrere la teologia i centra la seva tasca en la filosofia. La raó és el punt de partida de tot coneixement. Això suposa trencar amb el passat i començar radicalment des del principi i construir una base sòlida, amb veritats certes senseaprofitar res. En síntesi, descartes busca una nova visió de la realitat que superi el Barroc i on pugui trobar una veritat. Però ha de ser una veritat que no sigui revelada, que provingui de la raó i del lliure pensament i serà el seu principi d’autoritat.
Gràcies a aquest projecte i a tot el pensament de Descartes, és considerat com el pare de la filosofia moderna ja que a partir de la sevaobra es produeix un canvi en la filosofia. El punt de partida ja no és preguntar-se sobre l’essència, com en l’època grega i medieval, sinó que ara les teories són sobre el coneixement humà. Malgrat això, no es deixa l’idea de buscar l’essència però es busca des del subjecte que coneix i que pensa i a partir de la ciència i la raó.
2 - OBRA

2.1 – Discurs del mètode
El Discurs del Mètode sónels fonaments del projecte de Descartes, és a dir, les regles fixes que li serviran per descobrir veritats però no per defensar tesis o exposar teories. Aquestes bases han de ser sòlides, clares i governades per la raó. Per aquest motiu, al filòsof sempre li van cridar l’atenció les matemàtiques que, per a ell, eren el signe d’exactitud.
L’obra s’inicia amb una frase que diu: “El bon sentit és lacosa que millor repartida està en el món”. Descartes ens vol fer veure que la raó, “el bon sentit”, és totalment democràtica ja que tothom té el poder d’utilitzar-la. És a dir, el camí per a la veritat és el pensament i tots tenim suficients dosis de raó. A continuació, fa referència a l’error i assegura que “no n'hi ha prou, certament, amb tenir un bon enteniment: el principal és aplicar-lo bé”.Això ens indica que sovint ens equivoquem ja que no sabem aplicar correctament la raó. Les causes de l’error, per a Descartes, són haver rebut una educació equivocada, els prejudicis i la falta de mètode.
Per evitar l’error, Descartes vol partir d’un mètode que li servirà per a tota la seva vida. Per això, es tracta d’un projecte existencial, filosòfic i on tota la confiança està dipositada en laraó per trobar la veritat que rau en nosaltres mateixos. A més a més, també és un projecte revolucionari ja que va en contra del què dictava l’església en aquella època. L’objectiu és deixar enrere i trencar amb el passat i la cultura medieval i assolir el concepte d’home modern i la idea racional mitjançant una vida humana, lliure, coherent i racional.
D’altra banda, en el Discurs tambés’explica, mitjançant una metàfora sobre un edifici recurrent en tot el projecte de Descartes, com assolir el seu objectiu: trobar la veritat. Descartes planteja un edifici molt vell que representa la cultura. Es tracta d’un edifici que costa molt modificar-lo i que arriba a un punt que ja no es pot arreglar i, per tant, s’ha de tirar a terra i tornar a començar de nou. Això està relacionat amb el contexthistòric del filòsof, ja que en aquell moment la cultura estava tan manipulada que no se’n podia aprofitar res i s’havia de començar de zero. Per aixecar un nou edifici, és rotundament imprescindible un plànol de la casa, que per Descartes és el mètode, ja que sense ell és impossible trobar la veritat. D’aquesta manera, Descartes reia que si tenim un bon mètode aplicarem correctament la raó i...